Columna final de temporada en Levante-EMV. Sobre els estius, la temperatura, la brutícia i el civisme. Gràcies a tothom per l’atenció. L’any vinent, si no passa res, una mica més.

Arribe a les portes de les vacances amb la benzina justeta. Amb la del cos i, sobretot, la de la ment. Les idees han marxat de vacances abans que un servidor, les molt traïdores. Ja deuen estar en alguna platja, fent-se un mojito. I és divendres i he de lliurar el darrer article de la temporada. Sovint, el que faig és repassar els diaris de la setmana: justament, Xàtiva ha tornat a eixir perquè hem sobrepassat els 41 graus. Més que en qualsevol altre lloc de l’Estat, que ja és, perquè això inclou Écija, Sevilla i la resta de sospitosos habituals. De nou, els xativins som en el més alt del pòdium.

El dia d’autos, en tornar de València, vaig notar la bafarada en la cara, però no em va semblar més terrible que en unes altres ocasions. El cos s’acaba fent a tot. La calor xativina, en tot cas, no és un gran tema per a una columna: està més vista que les llàgrimes de cocodril de Belén Esteban. El clima com a notícia: a l’estiu, fa calor a Xàtiva. A l’hivern, fred a Morella. Exclusiva mundial. Gràcies als mitjans, la fama ens acompanyarà per sempre: entre maig i setembre és impossible convidar ningú a vindre. Estan acovardits.

A l’estiu, en tot cas, es noten més la brutícia i les olors. Diuen algunes veus que Xàtiva està més bruta que abans. Potser en algunes zones, la neteja és millorable. Segurament calen més recursos. Però sempre que sorgeix el tema, molt legítim, em pregunte si la ciutadania hem fet deixadesa de funcions. Si en la convicció que hi ha algú que passa la granera no som massa deixats a l’hora de llançar a terra cues de cigarreta, trossos de paper, embolcalls de gelats -o gelats sencers-, xiclets i tota mena de substàncies. Em pregunte si no som el revers de les dones que fregaven -algunes encara ho fan- el seu roglet de casa i aconseguien que el carrer fera olor a lleixiu i netedat. Si no tenim l’arrogant convicció que, com paguem impostos, estem legitimats a ser molt més porcs que el que ens deixarien a casa.

Vaig pensar en tot això gràcies a un anunci de l’EMT valenciana que recordava que hauríem de cedir el seient a les persones grans, malaltes o a les embarassades. Si això s’ha de recordar a través d’una campanya, és que tenim un problema. Amb la brutícia, també. Els lectors em sabreu perdonar. Que passeu un molt bon estiu.

Publicat al diari Levante-EMV, 29-07-2017)