Uns dies enrere parlava amb una persona que fa visites guiades pel centre de València. Una professional amb criteri i gust per apreciar el valor patrimonial. En algun moment, sorgí el tema de Xàtiva. “Ah, Xàtiva…”, sospirà. “El carrer Moncada…”. “Quina ciutat més bonica!”, féu un nou sospir. I l’enganxà amb una reflexió: “Haguera estat una gran capital, però, malauradament, és una ciutat que porta segles dormida”. La reflexió em va fer que pensar.

La capital de la Costera no és una ciutat totalment absorta. Té una mena de prestigi eteri, almenys a casa nostra i entre els territoris amb els quals compartim llengua. Però si dic que aquesta és una qualitat etèria és perquè la desconeixença de la ciutat és palmària. Poca gent l’ha visitada. D’aquells, molts veuen tan sols el Castell. I els pocs que tenen experiències recents més completes es fan creus per l’escassa coneixença externa. En puc donar fe directa.

En certs sentits, la ciutat dorment va despertant, però la velocitat de reacció és desesperant. Dues dècades d’un sentit molt “particular” de fer política, que confonia promoció personal amb projecció de la ciutat, no són fàcils de revertir. Menys encara, sabent com acabaren les coses, la imatge que, finalment, projectaren els personatges que tenim en ment. La gestió pública, tot i els problemes de convivència entre els partits del govern, va deixant alguns rèdits visibles, com els canvis en la Fira d’Agost, per parlar del fet més recent. Caldria fer girs més profunds, en més coses, però l’anquilosada maquinària municipal, els vicis adquirits i les descoordinacions, ho dificulten.

La gestió del dia a dia, a més, s’ho menja tot. I mesures òbvies com un pas per a vianants a l’entrada de Xàtiva o uns instal·lacions de restauració en la Ciutat de l’Esport arriben el tercer any del mandat. Mentrestant, hi ha solars que són potencialment perillosos i que fa una dècada que ningú no neteja, malgrat les peticions veïnals.

El teixit social es mou, fa coses. L’equip de govern, als seus ritmes, també. Però la ciutat dorment necessita revulsius més poderosos. De no acabar-se la columna faríem la comparativa amb algunes ciutats properes amb fulls de ruta més engrescadors i clars. Tampoc féu molt de cas: totes les comparacions són odioses.

Foto: Xavier Aliaga

Publicat al diari Levante-EMV, 28-11-2017)