Dedicat a Josep Pedrals
Ull al dato, robatori sense recato, face de metacrilato, ladys and gentleman, Rodrigo (amigo) Rato, confessor, assessor, de Telefònica, corrupció agònica, indignació afònica, retall, badall, mirall, xandall, t’has engreixat, xaval, pels dolços de Nadal, que també és premi, i proemi, i tennista de gran slam, cagada televisada, precarització, insonorització, becaris i fills de Sadam, xonis suggerint pitram, en Gandia Shore, pronuncieu -or, per rimar amb coentor, calor, cremor, això li preocupa a l’arquebisbe, més que el saqueig, espavila ministre de Déu, no et resultat molt lleig?, privilegis d’Església, vòmits d’amnèsia, temps de tempesta sense protesta, la por s’entesta a no fugir de la testa, notícies de la Sexta, folloners, followers, fallers, no vull mirar, el fill de Baltar pujat a l’altar, cacics i egosurfing en l’era del crowdfunding, no hi ha doblers per fer shopping amb els súbdits de Deng Xiaoping, performance, romanç, gerro de la dinastia Han triturat, però podria ser Ming, Weiwei segrestat, rebel·lia de galeria, la revolució no serà televisada, si de cas planxada, pixada per un tub, en el regne de l’absurd, no hi ha fada ni conte, rebem lliçons de Mario Conde, nom d’aristòcrata en el reducte de la farsa monàrquica, catàrquica, catatònica, mòmies en televisió, entrevista d’Hermida pactada, bavada, inanició, somiatruites, perdó i redempció per a Unió, però no per a la massa, l’esportiu convertit en carabassa, demolició, devastació, glòria als cadells de Duran (i Lleida), justícia prostituïda, connexió descarada, zenit de la burrada, d’aquesta merda poc assenyada faré un tuit, que no es llegirà a Madrit, o el penjaré al Facebook, mentre remire un book encara de paper, moribund deler, llibreries mortes en el país de la infàmia, insània sense trellat, text perbocat, final sense rima, ah, quina cosa més fina.
18 Comentaris
No te n'has passat gens. I s'entén perfectament que aquest Nadal desubstanciat t'haja donat l'oportunitat de relaxar l'estil periodístic i donar-li una mica als "Ripios" del Raval, tan a prop de la teua i meua tan estimada creueta. Siga com siga, m'ha agradat la irreverència i la concatenació. Salut i terra. Amic
Molt bo… crec que hauries de deixar-te anar una mica més a sovint. Salut i bon any, Xavier.
Moltes gràcies, Paco. Hi ha dies que em canse de les meues catilinàries serioses(imagine que el lector també)i hui ha eixit açò. Salut, terra i una abraçada, mestre.
Gràcies, Josep, el cos em demanava canviar de registre. I amb benediccions com les vostres potser trobe l'empenta per soltar-me i fer més provatures. Això sí: la POESIA amb majúscula la deixe per als que sabeu. Una abraçada.
Sí, Xavi, deixa't anar més… Boníssim. Has registrat la lletra? A vore si te la plagien…
Maudeu, Esperança, desmelenar-me a la vellea, ara que sóc un (respectable) pare de família!
Brutal. A veure si ens donen motius prompte i ens escrius una balada 😉
Una balada heavy amb final molt èpic…
Què t'ha paregut, morrut…? Ja veureu que, el dia que tot açò siga un jardí de roses…, se'ns ha acabat la inspiració. O potser no…! Enhorabona, tot terreny de les lletres!
Quan siga així contarem històries d'amor galant i cavalleresc, contes per a menuts i poemes sobre l'arròs al forn o sobre les vistes del Mondúver i el so de les ones acaronant els sentits a la vora del mar. El de tota la vida, vaja.
Desbudellar-los amb ironia i mala bava, a ells, a els que suren còmodes en la crisi sense responsabilitats ni vergonyes, és l'única forma de violència que ens queda per a desmuntar esta democràcia en farsa, esta estafa que se'ns estampa cada dia a la cara.
L'altra violència, la tangible, no camina lluny, rondant les voluntats de tants que no troben responsabilitats, eixes que s'estan pagant tan cares, en cap dels calaixos de les seues accions passades.
Seguim per tant estripant els desvergonyiments d'eixos pocs amb esta violència que ens pot arribar a descollonar i ens sana. Equilibrem la balança de la mala llet i, vosté, faça-ho mes a sovint si no és molt demanar.
De segur que és bo per a la salut de tots (…i este servei encara no està externalitzat).
Si Roig, Jaume, alçàs el cap, quedaria admirat, agraït i gens traït, descollonat. A la balada m'apunte, i a l'antigor em remunte, Me miserum!
És que si anem tot el dia a base de drama i transcendència no sobreviurem, ho dic seriosament, Culdesac, això no és marxa. Una altra cosa és que continuen pixant-nos a sobre i que no servisca de res. Però almenys, una mica d'humor.
Gràcies senyor Lev per la comparació (excesiva) amb tan il·lustre precedent de la via satírica. Si almenys s'ha rist una estoneta, objectiu complit. Me miserum!
Sigui com sigui no s'ha de parar. Això que has escrit se l'hi har de posar música….. o bé podriem fer-ne una auca. Hem de covindre, al menys per a mi, has encetat el meló per a dir el que s'ha de dir de manera diferent. Demà seran més els que et xeguiran. Gràcies el treball es esplèndid. Eduard
Gràcies, Eduard, no sé si açò és més útil que un article a l'ús, i vaja, no és cap camí que no hagen fet els propis artistes de hip hop combatiu (no el hip hop banal i masclista dels cotxes, les joies i les petardes en bikini) però jo m'he divertit molt més fent-ho.
I això de posar-li música… Jo és que sóc més de pop-rock, però agraït per la intenció.
Se't dóna bé, això del rap compromès! Només et falta portar els pantalons a mitja capa i la gorra de beibol al cap. Ara qeu la literatura dóna cada cop menys pot ser una forma de fer-se un sobresou… 🙂
Vinc de comprar-me un xandall amplot, una gorra dels Nicks i uns collars. Violadores dels verso deuen estar compungits davant la competència que se'ls ve damunt, ha, ha!! Com sou…