Els comportaments socials tenen un punt molt curiós de gregarisme i conservadorisme. Sobre el paper, la nostra és una societat que ha girat l’esquena al catolicisme militant. Falten vocacions. I quasi tots els catòlics de menys de 50 anys no apareixen mai per les esglésies. Però el percentatge de gent que continua celebrant batejos i comunions o es casa davant d’un retor que llança un incomprensible sermó concebut fa mig segle continua sent aclaparadorament majoritari. Celebrem processons i peregrinacions de tot tipus, li portem flors a la Mare de Déu per Sant Josep, felicitem el sant i, en arribar Nadal, muntem el Betlem farcit d’elements religiosos.

La religió és encara molt present, però sempre que no moleste, com si ens haguérem quedat amb la corfa, amb allò que ens interessa per raons de gaudi i d’oci, o perquè volem continuar les tradicions, sense importar-nos la substància i la implicació del que estem celebrant. Hi ha moltes excepcions a la regla social, gent que viu el seu catolicisme amb fonaments sòlids tot i que, de vegades, no estiga d’acord amb els designis de l’Església. Però aquesta actitud general bastant banal i superficial (quantes famílies se’n recorden del catecisme una vegada formalitzada la festa de la primera comunió?) forma part de la liquiditat i evanescència de les noves societats, amants de la immediatesa, del gaudi sense compromís. Som conservadors de les nostres tradicions però, paradoxalment, abracem en fons i forma, amb intensitat, qualsevol tradició que arribe amb el segell de les barres i estrelles passades pel cinema.

El Pare Noel i els Reis d’Orient cohabiten per decret -generant una nova raça de conservadors: els ateus-republicans que promocionen ses majestats per contraposició- i abans de visitar els nostres difunts celebrem Halloween perquè els fa il·lusió als menuts. Tan sols faltava el Black Friday. Qualsevol dia, obrirem en canal un polit al forn coincidint amb el 4 de juliol a major glòria dels pares fundadors dels Estats Units i, sobretot, del nostre senyor capitalisme. Tot siga per passar per caixa. Amb qualsevol excusa. M’estendria una mica més, però he de mirar els horaris de la nova d’Star Wars. Pels xiquets, ja saben, perquè els fa il·lusió. Que no pare la festa.

(Publicat a l’edició comarcal del diari Levante-EMV, 12-12-2015)

Foto: Elsa BS

3 Comentaris

  1. Anònim

    Ahir aní a un col·legi oúblic de primària per tal de votar. Curiós el naixement que ens esperava en una taula (no electoral): ovelles, àngels, maries, pastors… De tot. Com en les fotos de l'alumnat divers penjades de les parets. Com els resultats!

  2. Són variats els costums dels pobles i els sentiments de les persones.
    ¿Per a què ser-ne jutges implacables?
    Parlem-ne, escrivim, llegim i siguem feliços.

  3. Molt d'acord, Olga. No m'agraden les posicions maximalistes sobre quasi res. Sobre això, tampoc.