Una de les obres mestres de Mario Vargas Llosa, Conversación en la Catedral, comença amb un personatge preguntant-se quan es va fotre el Perú. I un servidor, a aquestes hores de la matinada, quan la bullida de cap, la incomprensió i la ràbia fan impossible trobar la son, no deixa de preguntar-se quan es va començar a fotre el País Valencià, quan posàrem la primera pedra que ens ha dut on estem, al simbòlic i dolorós tancament de la ràdio i la televisió públiques. Tal vegada fou amb la publicació d’un llistat de paraules prohibides, un gest que era el símbol d’una claudicació, la demostració que entre el llegat de Joan Fuster i José Ombuena, posem per cas, la societat valenciana havia escollit a Barrabàs. Res ja no podia ser igual. D’allò en fou responsable Amadeu Fabregat, una persona intel·ligent al servei d’idees i conceptes dubtosos, per dir alguna cosa. El cinisme i la manca d’escrúpols començà a matar la criatura des del primer minut. Ja es podia inaugurar el tele-fem des d’una televisió pública. Vist amb perspectiva, la inclassificable bellesa rural de les monleonetes no era el problema.

RTVV morí el mateix dia en què un president, Eduardo Zaplana, decidí omplir la casa de comissaris polítics i a tothom en el PP li semblà magníficament, sí senyor, és el que s’ha de fer, això faltava, que per alguna cosa manem. Morí quan molts treballadors, en comptes de tractar d’avortar aquella utilització política, s’hi adaptaren i claudicaren. RTVV va començar a supurar per la ferida amb l’acceptació social d’aquell monstre de periodistes cridant, en comptes de narrant, d’aquella combinació de fenomens atmosfèrics, festes populars, banalitats i propaganda electoral disfressada d’autoestima. Qui sap si RTVV morí durant el franquisme, abans de nàixer, beneïda pels seus fills putatius, per la mentalitat pobletana, en el pitjor sentit, l’actitud servil i submisa, suposadament apolítica. O quan s’importà un debat civilitzat de TV3 per convertir-lo en un galliner nauseabund.

La nostra ràdio i televisió pública es va suïcidar quan eixiren les primers llistes negres de periodistes desafectes i ningú va presentar la dimissió ni eixí el president de la Generalitat per explicar en una roda de premsa amb preguntes que això no passaria mai més, que era una actitud intolerable, impròpia d’un país avançat. Quan es va confondre servei públic amb model de televisió privada, quan es convertí en un dels focus del saqueig consentit. A qui li importava? RTVV començà a morir al mateix temps que la resta del País, quan un paio a punt de la imputació, que havia mentit en seu parlamentària, un polític amb un discurs ridícul, patètic, un mal il·lusionista, amb un currículum de gestor ineficient ja prou evident, presentant-se amb unes llistes farcides de corruptes, guanyà les eleccions per majoria absoluta. Carta blanca. S’havia beneït electoralment la manipulació, la vacuïtat, la impresentable utilització política d’esdeveniments com la visita papal (emprada per tapar el pitjor accident de la història del País Valencià) o la Copa del Amèrica.

RTVV morí quan Canal 9 comprà els drets de la Fórmula 1. I es féu emprar per finançar els clubs de futbol. I contractava periodistes de Madrid a fer debats en castellà. I no passava res. Com no anava a continuar el saqueig? Si era gratis total! Com no anaven els treballadors a doblegar el llom davant l’amo si es protegia des de la direcció un indesitjable com Vicente Sanz? Si tots els lladres i corruptes es passejaven per la llotja de Mestalla i ningú els insultava? Com fan carrera individus que se sap des de temps immemorial que estan en política per saquejar?

RTVV va reblar el clau quan féu tard, quan intentà arribar al seu públic natural fent passejar a última hora músics i creadors en valencià. Quan no féu compatible bons productes blancs (necessaris: de L’Alqueria Blanca a Gormandia, passant per Trau la llengua o Autoindefinits) amb una televisió, una part, almenys, adreçada als sectors més dinàmics i moderns de la societat. Quan expulsà la meitat de la població valenciana amb els seus informatius i la seua graella de capçalera de comarca. Però també la condemnaren aquells sectors que li donaren l’esquena i no lluitaren, es manifestaren i posaren pressió a la gent més domesticada (o fanàtica) de la televisió i la ràdio. No hi ha canvi sense revolta. Les futures manifestacions fan tard, amics i amigues. Ho sent.

AdeuRTVV

La cosa començà a alenar quan l’oposició acceptà ridículs debats electorals que no eren debats. Quan començà a emprar el Consell d’Administració de prebenda per a polítics sense destinació. Morí quan des del PP es normalitzà considerar Canal 9 una agència de col·locació, com la resta d’organismes públics i afins. RTVV ha mort com ha mort el poder financer valencià, per desídia social, per corrupció, per inanició, perquè es veia vindre. Un fracàs no s’improvisa. I tot açò, com es diu al subtítol del llibre Adéu, RTVV (títol premonitori, per cert), tot allò és el penúltim fracàs de la societat valenciana. La desfeta té noms i cognoms. I molts còmplices. Però l’autoria, per acció u omissió, és col·lectiva. La fosa a negre ens escup als ulls el verí, la nostra crua realitat. Hui ha mort alguna cosa més que un ens públic.

NOTA per a ESCÈPTICS i/o CÍNICS: A Madrid s’aplaudirà (ja s’està aplaudint, de fet) la decisió. Ens tenen com volien: sense poder financer, sense espill mediàtic. A partir d’ara, les notícies dels informatius referides al País Valencià seran els successos o la corrupció. Com a Sòria. O Logroño. Ah! I està la cosa aquella del valencià. Molta gent se n’alegrarà. A Espanya i a casa nostra. Tornem al principi de l’argumentació.

11 Comentaris

  1. Jo com a valencià o persona que ha nascut a la ciutat de València i ha viscut el català-valencià amb normalitat, una normalitat relativa i sempre en lluita estic indignat, com ho vaig estar amb la prohibició de la TV3, senyors, és que teníem set canals en català-valencià! I els hem perduts!
    El País Valencià, la Comunitat Valenciana, el Regne de València, la Regió Valenciana, la televisió valenciana va morir quan el primer valencià va pensar que era més "senyorito" si parlava castellà, fent el que diem "xurro" o la "coentor valenciana", jo em resistisc a pensar que ja és massa tard, tot i que ja sabem d'on venim i a quines guerres ens duran.
    Ací li transcric un article que acabe de fer, a mi també m'ha costat dormir:

    La televisió valenciana i consideracions nacionals

    Tots contra el valencià. És el nacionalisme castellà el veritable separatista?

    Vostès senyorets de Castella què dirien si de les setanta canals en castellà que hi ha a Espanya els llevaren des d'un hipotètic govern amb seu a València, de colp i volta cinquanta canals i, un o dos anys després les vint restants? I els deixaren amb la televisió anglesa o catalana?
    Això mateix se'ns vol fer als valencians, ens van llevar la televisió catalana, que parlava la nostra llengua sense explicacions de gaire pes, quatre canals i, finalment en una decisió que, deixeu-nos pensar que ve del nacionalisme castellà del partit governant, se'ns lleva la nostra televisió nacional o com vostès anomenen, regional, tant se val com es diga si podem seguir parlant i escoltant la nostra llengua.
    Un país del primer món, és a dir, civilitzat, no francès i a excepció de la Grècia actual, tan allunyada de la clàssica, mare del món i pilar d'Occident, és incapaç de llevar-li a una nació l'únic mitjà en la seua llengua, si no hi ha interessos nacionalistes i d'un ideal el qual sou hem de pagar els més desfavorits, a banda d'intencions bèl·liques al darrere.
    Penseu-vos-ho i recapaciteu amb aquesta pregunta, encara hi estem a temps, tot i que hi ha qui pensa que ja no: Què ja us heu cansat de la pau i de la civilització? I esteu preparant un altre colp bèl·lic? No, els valencians no el volem, només demanem poder seguir parlant i escoltant la nostra llengua amb normalitat.

  2. La Unió Espanyola des del punt de mira freudià

    Espanya és una realitat formada per tres o si voleu quatre nacions, hi ha qui diu que l'Espanya com a unió és també una nació, no seré jo qui els ho desmentisca, el cert és que va nàixer com la unió de dos països.
    En l'actualitat el pare és la Comunitat Valenciana, pare sempre odiat pel seu fill, la mare és Catalunya i la filla Castella, els germans serien Andalusia i Galícia i les altres regions castellanes. Segons Freud hi ha la unió dels fills per matar el Pare, per a identificar-se contra ell, donant-li mort, una mort, en la cultura, simbòlica i, que atàvicament i en l'inconscient tothom porta, que repetim en qualsevol estructura, ja siga individual o col·lectiva.
    Hi va haver fa uns mesos al Parlament espanyol un debat sobre la desllegitimació de la vehiculació del català-valencià com a llengua d'ensenyament a les escoles, sentència que per dues vegades havia legalitzat la dita vehiculació temps enrere i, que en darrera instància havia negat, contradient-se, en el que el representant valencià, pertanyent a ERC va ser expulsat del faristol i del Parlament, el Pare va ser mort pel fill, Castella, mentre que es va respectar al representant de CiU, la mare, que va cedir i va parlar en el darrer moment en castellà, fent una prova d'amor cap al seu fill.
    Jo us pregunte: Quina major prova de que és Castella qui vol matar el Pare? De que l'inconscient castellà (sempre parle de l'inconscient col·lectiu) vol violentar la Comunitat Valenciana, el Pare, el català-valencià i les altres llengües de l'estat de retruc, provocant amb la dita sentència i la llei Wert el conflicte actual entre Catalunya i la Unió Espanyola? Provocant el violentament d'un pare ja feble per si mateix?
    Penseu-vos-ho i no doneu per assentat el que a força d'escoltar tothom dóna per sabut, la realitat de vegades és més complexa que veure una bola redona de fang en un terròs fèrtil disposat a crear vida.
    El cas basc ja és més complicat i no entraria en l'esquema, només les grans ments hi poden traure profit d'una llarga anàlisi, però el cert és que cal posar-s'hi ja.
    Publicat per Vicent

  3. Disculpe que dividisca en tres el comentari, però no cabia.
    Dels cinc discursos humans el de l'amo és el més abellible tot i que cruel i dur, es pot arribar a ell des de ser una persona amable, intel·ligent, amb una bona conversa, molt versat en molts temes o amb uns estudis reconeguts simbòlicament, o també com moltes persones burdes fan, amb l'insult i la broma, a banda de accions més luctuoses, hi ha qui sap o coneix dues llengües i vol amb una d'elles fer-se arribar a aquest discurs, açò és atiat subliminalment i de vegades conscientment i per la força pels poders, és el cas de la nostra llengua, si ha llegit "Conflicte lingüístic valencià" de Rafael Ninyoles ho comprendrà millor, comprendrà que el defecte del poble valencià no és el nom ni la bandera sinó un auto-odi o utilització de la llengua per a com una crossa recolzar-se en ella per a poder arribar, els pobres d'esperit al discurs de l'amo, després tot allò altre ve de seguit, no hi ha remei si no es para aquesta dinàmica.

    Vicent

  4. És l'article més lúcid que he llegit sobre les causes i conseqüències de la mort de Canal 9 —i els que llegiré sobre el cas només el podran igualar. La tristesa profunda des de la qual està escrit —que compartesc— contrastarà amb la brometa que alguns tractaran la qüestió —alguns fins i tot "pròxims" a "nosaltres". Que cadascú assumesca les seues responsabilitats: des dels qui prohibiren paraules fins als qui, des de dins de Canal 9, han callat davant l'abús de poder del PSOE-PP. Fer ara el ploricó no val de res. Només des de la tristesa insondable des de la qual s'ha escrit aquest article podem començar a parlar d'una futura i possible televisió pública valenciana.

  5. Bona reflexió. És una llàstima el que ha passat ara, però és evident que és la culminació d'un procés llarg de destrucció.

  6. Anònim

    No cal escamar-se tant… Mireu a Gandia, i ho comprendreu tot… L'arribada del PP al govern després vint anys a l'oposició els va fer entrar amb "gana" de "canviar-ho tot" (al seu interés, és clar)… i així, de la nit al matí van tancar la televissió pública de Gandia (un model de Tv pública, de qualitat, cultural i propera… pero amb "olor a progre" i això no es podia assumir pel PP…).

    I ara mateix, mireu la que s'està liant amb la retirada de l'escultura conmemorativa del 25 d'Abril a l'entrada de Gandia per la N-332 ( darrer programa Verihueu-ho de Xavi Castillo…). L'alcalde, del PP, diu que esta escultura "amaga símbols catalanistes" i que, a més, els madrilenys no la entenen… (sí, sí, no és conya, busqueu les declaracions…).

    En fí, que ja sabeu, ens sobra cultura per tot arreu… i, en tot cas, "Valencia es castellana, i lo del valenciano, para los pueblos y eso, ya està bien… lo que hay que hacer ahora es aprender inglés". I , si no ho teniu clar, doncs ahí teniu les votacions… majories absolutes de la dreta.
    A molts pobles ja hi ha clamor social, però el pes de "la Valencia castellana" és massa fort i pot acallar la resta de pobles… això sí, "una Valencia castellana" molt prepotent amb els valencians, però que s'abaixa els pantalons continuament amb els castellans de Madrid que li diuen el que ha de fer… I, la culpa de tot, com sempre, dels Catalans ( o de Zapatero…). Així ens ha anat, així ens va i així ens anirà. Hem tornat 30 anys enrrere, i açò encara no s'ha aturat.

    Vaig a escoltar el "Tio Canya" d'Al Tall… quanta raó tenien els cabrons…

    (Algú s'ha extranyat que les declaracions de tancament de RTVV del Molt Honorable s'hajen fet en castellà ????? Que s'hajen fet les primeres declaracions oficials a mitjans de Madrid ignorant els periodistes de Rtvv ????? Mos escupeixen a la cara i ens quedem quets com si res… això sóm els valencians. Els catalans (i el vascos també…) per menys li boten foc al govern sencer i paralitzen el pais… mireu si tenen o no agafat pels collons al Rajoy… Ara critiquem-los…. és el que millor sabem fer.

  7. Una lectura perfecta, d'acord al 100%. Un gran article per a compartir. Salut i força.

  8. Excel.lent article, Xavier. Em sap molt greu que plegue Canal 9 perquè podria haver estat un mitjà magnífic per vertebrar el País Valencià. Reconec que no el veia perquè em feia fàstic el valencià que s'hi parlava, el valencià de "se la veu nerviosa", el valencià que no feia ni les vocals obertes o que acceptava, a tort, l'ús de pronoms forts per referir-se a inanimats. Era un model de llengua basat en un llistat de mots prohibits perpetrat, ni més ni menys, que per l'inefable Emili Casanova.
    Trobe que Punt 2 va esser l'únic escrúpol de consciència que van tenir els seus directius.

  9. Bé el millor d'açò és que no tornarem a escoltar per televisió en Falles i després de la mascleta la cançóneta del València en Falles en castellà,això és per a matar-los,je,je… Per cert excel·lent article i Blog.

    Un saludet.