GEGANTS DE GEL XATIVINS

La recent lectura d’una estupenda novel·la de Joan Benesiu, Gegants de gel (Periscopi, 2015), m’ha fet retrobar-me amb una anècdota històrica de la nostra ciutat, el fet que Xàtiva haguera donat nom durant molt de temps a la Terra de foc. Benesiu conta la història d’un grapat de personatges que, per diverses circumstàncies, acaben tot just en els confins del món, en un territori que, temps ençà, portava el nom de Xàtiva gràcies al cosmògraf xativí Diego Ramírez de Arellano. El mariner, recordat amb un carrer de la capital de la Costera, formava part d’una expedició entre 1618 i 1619 patrocinada per Felip III amb l’encàrrec de trobar un pas entre el Pacífic i l’Atlàntic al sud de l’estret de Magallanes.

Ramírez cartografià la zona i la batejà en honor a la seua ciutat. Més d’un segle més tard, l’inefable Felip V, no content amb haver arrasat la ciutat a sang i foc, féu esborrar aquella denominació, associada a un poble que li havia estat rebel. Cap al 2009 es recuperà un manuscrit de Ramírez que posà de nou en òrbita aquesta història. I l’illa de Xàtiva també batejava un documental sobre les comarques centrals realitzat per Rafel Carril i estrenat l’any 2010.

Benesiu, pseudònim de Josep Martínez Sanchis (Beneixama, 1971), ja havia guanyat el premi ciutat de Xàtiva amb la seua primera obra narrativa. I en Gegants de gel conta aquella anècdota, que li arriba via Toni Cucarella. Curiosament, la novel·la nasqué amb el títol Els passejants de l’Illa de Xàtiva, però passà injustament desapercebuda. Fins que l’escriptor Manuel Baixauli la reivindicà públicament i es tornà a reeditar (magníficament) amb un altre títol. Els xativins podríem pensar que no tenim sort, perquè el llibre ha esdevingut un d’aquells miraculosos èxits de crítica i públic, un exemple de literatura de qualitat (molta, de veritat) però que també ha obtingut el favor dels lectors, fonamentalment a Catalunya. Sent honestos, però, aquest segon títol resulta molt més ajustat i poètic. Més suggeridor. La vida és així. Valguen en tot cas aquestes ratlles com a (honesta) incitació a la lectura de Gegants de gel.

(Publicat a l’edició comarcal del diari Levante-EMV, 05-03-2016)