Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
S’acosten les eleccions municipals i pel que fa a Xàtiva, de moment ens movem en terrenys més o menys previsibles. Però l’escenari polític estatal s’ha mogut i això pot tenir repercussions en l’àmbit local.
Tornada a Xàtiva, en automòbil. A l’altura de la rodona que dóna accés al centre comercial, veig obert l’accés pel cementeri. Havia llegit que s’obriria, amb la condició de millorar els passos de vianants. Passe per davant de l’entrada principal, gire, i, en l’accés secundari em trobe els assistents a un soterrar. Em fa un cert pudor passar pel davant. No conec molts cementeris sotmesos a tant de trànsit.
Els primers inconscients sobre de la dimensió (real) del patrimoni de Xàtiva som els mateixos xativins. Diumenge passat, vaig estar en un dels recorreguts organitzats per l’Ajuntament. Mai havia fet el recorregut des de la Porta de l’Aljama, en l’Ermita de Sant Josep, fins el Calvari Alt. I mai no havia vist la xicoteta capella. Però el que més em va impressionar, de bon tros, va ser la vista espectacular d’un fragment de la muralla i de la ciutat des del promontori.
El 20 de novembre passat, en el marc del Dia del Llibre Valencià que organitza la Plataforma per la Llengua amb el suport de l’Ajuntament de Vila-real, l’Associació Cultural Socarrats i la Llibreria Ausiàs, es presentava a aquella ciutat Les quatre vides de l’Oncle Antoine. L’encarregat fou Vicent Usó, un dels nostres millors escriptors, que ens ha autoritzat a difondre el text que va emprar per difondre el llibre. Aquestes van ser les seues paraules.