Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.

La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.

On comença l’horta i acaba al secà, que cantava Raimon (o a l’inrevés, si vens del nord) hi ha poques coses a fer més plaents que recórrer a peu els camins i caminals que connecten els diferents pobles de la Costera. A mi m’agrada fer-ho en bicicleta, perdent-me, descobrint noves rutes. Em desconnecta dels quefers.

De la dramatúrgia en valencià, amb un llarg hiat pel mig, a les novel•les de romans escrites en castellà. La trajectòria literària de Tadeus Calinca no admet paral•lelismes. I no és cap broma: el seu segon llibre de narrativa, Principes Mundi (Alupa Editorial), segueix el deixant del sorprenent debut que va ser Monte Alma. Aquest divendres tindrem el plaer de presentar-lo a la llibreria Fan Set de València.

Divendres. L’hispanista britànic Ian Gibson ve a Xàtiva, a participar en un homenatge al poeta Federico García Lorca. Acte marcat en roig. Arribe amb el temps just i no puc accedir al saló de la Casa de Cultura, ple a rebentar. El corredor d’accés també està complet. Me’n vaig amb una sensació agredolça: em diuen que no es veia tan ple el saló des de la visita de Liuboslav Pènev, el gran jugador del València. És una dada. I no cal fer moltes voltes, si ha estat per un poeta que tothom coneix, pel ganxo de l’intel·lectual mediàtic, o perquè aquell dia no hi havia res més. És el mateix. La ciutat ha respost. S’ha fet memòria cultural. I també de l’altra: Lorca va ser molt gran. I no va ser molt més gran encara perquè l’assassinaren.

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

- Jaume Cabré -