Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
Hi ha música valuosa que et passa desapercebuda i que, més tard, fora de temporada, per dir-ho així, recuperes per un colp de fortuna. Ha estat així amb el primer disc del duo XY (Laura Cruells i Marçal Ayats), Equilibri (Música Global, 2015). Pop de cambra de volada, acaronador i delicat.
Un dia després de la publicació d’aquest article, faré de guia d’un grapat de joves de tot el territori que visiten Xàtiva amb motiu d’una trobada d’Acció Cultural del País Valencià. La idea és mostrar-los la ciutat, els seus racons amb encant, també els que tenen un valor simbòlic i contar-los històries i curiositats. I em poden creure si els dic que una de les coses que els diré amb més satisfacció, en arribar a la Plaça del Mercat és que, per fi, aquest espai emblemàtic estarà lliure de cotxes.
L’artista Toni Espinar és un individu amb talent. I amb una idea molt clara pel que fa al que s’ha de fer amb aquell talent, sobretot en el seu vessant com a muralista: agitar, bufetejar, suggerir. Moure al pensament i la reflexió. El seu és un discurs potent, provocador. Brillant en la presentació formal i gens complaent en el missatge. Directe. Restes del seu passat punk, combatiu. Amb aquestes cartes de presentació, Espinar ha esdevingut un referent del muralisme al País Valencià, a l’Estat i a Europa.
El temps transcorregut és el martell de la memòria: la deforma i modula. Potencia els aspectes més crus o més idíl·lics. Hi ha llibres, tanmateix, que posen les coses en el seu lloc. Que ens ajuden a entendre fets i paisatges després de la batalla. Destroy, del periodista i escriptor Carlos Aimeur, és un d’aquells llibres. Una novel·la pertinent, documentada, dura i molt llegidora.