Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
Tal volta estem assistint a un canvi significatiu pel que fa a la manera com es pensen i, sobretot, s’escriuen els llibres destinats, en principi, al públic adolescent. Aquest col·lectiu, armat amb inseparables smartphones d’última generació i tot el reguitzell de tecnologia puntera que ompli periòdicament les botigues de l’oci digital, viu bàsicament en un món on la imatge és ama i senyora del pensament. Així doncs, la paraula impresa en aquella “rèmora” del passat que comença a esdevenir el paper ha de cercar noves maneres de seduir els lectors joves. I els editors amb el nas esmolat, en aquest cas Ricard Peris, d’Andana Editorial, comencen a estar-ne al cas. Un bon exemple d’aquest canvi i, doncs, del nou enfocament que suposa en relació a obres anteriors és El meu nom no és Irina, de Xavier Aliaga, primer títol de la col·lecció Trencadís. La novel·la, de lectura absorbent, amena i amb un seguit significatiu de referents actuals, bascula entre diversos gèneres (novel·la d’aventures, literatura fantàstica, ciència-ficció) i situacions mercés a l’ofici del Nèstor, el seu jove i adolescent protagonista, un atrafegat estudiant d’ESO amb voluntat d’escriptor que assaja i conviu amb els seus textos d’una manera molt especial.
Després de profitoses visites a l’IES Simarro de Xàtiva i l’IES Les Foies de Benigànim, realitzades abans d’acabar 2013 (ara en parlarem), continuem itinerari de trobades amb els lectors més joves d’El meu nom no és Irina (Andana Editorial, 2013): aquest divendres de matí, dia 17 de gener, li toca el torn a l’IES Oleana de Requena, en una xarrada a instàncies de la professora Lluïsa Cifre i amb el suport econòmic de la Institució de les Lletres Catalanes.
La meua nova novel·la, El meu nom no és Irina (Andana, 2013), tanca de moment el cicle de presentacions formals i ho fa amb un acte que em fa molta il·lusió, a la ciutat de Vila-real, a la Llibreria Ausiàs (del carrer Ausiàs!) i amb una vila-realenca de luxe, l’escriptora i artista plàstica Anna Moner, l’autora d’un llibre (anava a dir de gènere: però la proposta va més enllà) magnífic, Les mans de la deixebla (Bromera, 2010). Mentre esperem amb expectació la publicació del seu nou llibre, podem llegir d’Anna coses tan delicioses com aquesta en La Veu del País Valencià. L’acte de presentació d’Irina tindrà lloc aquest divendres, dia 29 de novembre, a les 19,30 hores.
Dintre de les activitats previstes en La Plaça del Llibre, unes jornades per fer més visible la literatura que es fa al País Valencià, però oberta també a escriptors i editorials de tot l’àmbit lingüístic (ací mateix teniu l’enllaç amb una explicació més ampla), hi haurà moments per les trobades amb els lectors, la signatura d’exemplars o l’intercanvi d’opinions i experiències. I allí estarem, amb El meu nom no és Irina (Andana, 2013), la novel·la sobre un embrió d’escriptor i una enigmàtica xica russa que està tenint una bona acceptació entre els grans i que comença a passar la prova de foc del seu públic natural, els joves.