MÉS CRIMINALS QUE NEGRES

També s’acostaren a l’acte amics catalans de la llibreria i dels autors, alguns encuriosits i fins i tot alguns illencs, com ara el poeta Pau Vadell. Amb ell havíem compartit taula i copes la nit anterior, acompanyats d’uns altres amics escriptors amb domicili a Barcelona, com el també illenc i poeta Jaume Pons o el manresà Joan Jordi Miralles, entre d’altres.

Una presentació amb moderat aroma a sacrilegi perquè, més que negres, les novel·les en qüestió són del gènere criminal. Si més no, Tonino i Emili, sospitosos habituals, potser hauran d’exiliar-se quan comence a córrer el contingut del seu llibre, una novel·la devastadora que comença amb un capítol, “Agua para todos”, on s’inunda València, on apareix Rita Barberà subtilment retractada, on es parla de tràfec d’influències amb flors, i on la fauna autòctona i importada (ai, eixa superidentent del Palau!) és descrita a cor obert i sense prejudicis, incloent algun personatge de ficció (espere) memorable com la transsexual voluptuosa i panamenya, Pompeya, membre de la (existent, en realitat) Asociación de Gays y Lesbianas del Reyno de Valencia.

I més coses, com alguns fragments antològics on les mediàtiques dives literàries Lucia Etxebarria i Maria de la Pau Janer coincideixen a València convidades per l’alcaldessa. Impressionant. Això, més o menys, és el que vaig contar d’Un mort al Palau (la versió en català feta pels mateixos autors de Asesinato en el Palacio de las Artes). Mentre, Emili va fer una presentació generosa d’Els neons el contingut de la qual no vaig a reflectir per pudor. Jornada complida, agradable i profitosa, completada amb alguna cosa de turisme gastronòmic que va tindre la seua història. Contaríem més coses, però ho deixem ací.