Els responsables de la revista Caràcters, de forma inconscient o deixant-se portar per un particular sentit de l’humor, m’encomanen una entrevista a fons amb el valencià Sigfrid Monleón (en el centre de la imatge), director de la pel·lícula El cónsul de Sodoma, ja sabeu, la recreació d’un fragment substanciós de la vida del poeta Jaime Gil de Biedma allunyada del tòpic biopic i, per tant, abonada a la polèmica. Quan el vaig localitzar, la setmana passada, li va fer gràcia la història. “Ens veiem en Sodoma”, va dir. Ens riguérem prou.
Com que a hores d’ara Monleón viu i treballa a Madrid i no tenia previst apropar-se en unes setmanes a València, no ha existit la sodomítica trobada: l’entrevista s’ha fet a través d’una llarga conversa telefònica en la que hem parlat de malentesos i lectures apressades, de literatura, de cinema, de la seua trajectòria anterior… El resultat el podreu llegir en el proper número de Caràcters, la revista dirigida per Juli Capilla i que, per cert, ha arribat ja al miraculós número 50 en la seua segona etapa.
Tanquem el bucle: hui mateix publiquem a Quadern, el suplement cultural d’El País, una peça sobre l’avinentesa, o siga els 50 números, que ens serveix de perxa per parlar de la crítica literària valenciana.
Molt sucosa la polèmica al voltant de la pel·lícula. Mira que ha omplert pàgines i pàgines als diaris. Supose que estarà content amb la propaganda?
La veritat és que la polèmica és sucosa i ha contribuït a la promoció de la pel·lícula. Però no sols: segons explicava Monleón, els llibres de poesia de Biedma han tornat a vendre's. Curiós.