RECORDS OLÍMPICS (i II)

Quasi dues dècades seguint a l’Olímpic, primer com a aficionat i després com a informador, donen per a molt. Fa uns dies fèiem un article parlant d’això, però es va quedar més curt que les mànigues d’un jupetí. La cosa mereixia un llibre, com el que fa uns dies ha presentat José Enrique Sanchis, un treball, pel que conten, minuciós i que serà referència per consultar la història del club. Però posats a citar, del nostre article –llàstima no tindre encara el llibre a mà- quedaren fora molts noms de jugadors, que és el que interessa. Com ara l’ex valencianista César Ferrando, un dels jugadors amb més classe que ha passat per la Murta amb permís de Vasconcellos, un llança faltes excels. O Juanlu, el nostre Piojo López casolà, amb les seues èpiques cavalcades a porta. O Gabi, un altre futbolista de qualitat. Sense oblidar la gent de casa que passà pels juvenils i el primer equip, com ara Hèctor Sala i Manolo Blanco (dos piloters excepcionals), l’incisiu davanter Rafa Alemany (a qui li dèiem “Alemani”, horror), el ràpid i esmunyedís Nino, els sòlids germans Mascarell (estic barrejant etapes, ja ho sé), els coratjosos Sarrión i Spiri, Toni, un extrem dels d’abans, o Javi Almiñana, colossal lateral dret. Per no oblidar-nos del propi José Enrique, un dels meus entrenadors en el Municipal i l’únic de qui vaig aprendre alguna cosa, tot i que tampoc no va perdre molt de temps en mi, un cas perdut per al futbol.

De segur que estic oblidant noms xativins, però també vull recordar Camacho, el gran capità, Javi Iborra, fill de l’històric jugador, o Huerta, de Lloc Nou, físicament una bèstia. No sé si arribà a jugar en Tercera o anà després de la Segona B a Extremadura. El trobe a faltar perquè va ser company d’EGB i no l’he tornat a veure. Amb alguns jugadors esmentats abans havia coincidit (és un dir: els veia jugar des de la banqueta) en el Claret, un equip cadet majestuós que va ser la base del juvenil de l’Olímpic i del qual també formaren part José Luis, el “Negre”, Gabriel, Pepe “el Roig”, el talentós Rafa Gimeno o el malaurat Alfredo, un central esplèndid que es va deixar la vida en un accident de trànsit. Una mort prematura que ens va marcar a tots. És una forma trista d’acabar, cert, però a ell volia dedicar-li aquestes línies de desordenat recordatori.

Addenda: Com que els blogs són dinàmics, aprofite per refer algun oblit de jugadors locals. Que sàpiga, de moment, el central Quique. I també recupere dos jugadors del juvenil amb els quals no vaig coincidir en el Claret però tinc una relació molt estreta: Javi Sala, amic de l’ànima, des de fa quasi trenta anys, que quan jugava contra mi es canviava de banda per donar-me pel sac, i Vicent Vila, company de col·legi, del camp polsegós del nostre barri i, actualment, de neguits i preocupacions. Segurament, l’únic de tots els citats que segueix aquest blog. Però tirant del fil (amb l’ajut dels lectors) també ens apareixeria el nostre amic poeta i actor Elies Barberà, gran porter en la seua joventut, que també em consta que es deixa caure per ací.

En la foto, jugadors com Vasconcellos, José Enrique, Sarrión o Spiri)

(Publicat en l’edició comarcal de Levante-EMV, 18-06-2011)