Em faig amb aquell volum i comence desde zero la immersió en aquest creador, tal volta guiat per les informacions aparegudes aquests dies, però fent per combatre els prejudicis. El que em trobe és una poesia inquietant, colpidora, ambivalent, que pot bascular des del realisme més immediat a endinsar-nos en imatges properes a la visió surrealista. Una poètica segurament modulada per la curiosa trajectòria professional com a psicòleg en institucions penitenciàries sueques.
El millor en aquests casos és llegir-lo. Us deixe amb una prosa poètica d’aquella Plaça Salvatge. S’anomena, Huracà Islandès. I és enorme.
No un terratrèmol sinó un sotrac del cel. Turner ho hauria pogut pintar, fixant-ho. Un guant solitari acaba de passar voletejant, a quilòmetres de la seva mà. Avançaré contra el vent fins aquella casa a l’altre costat dels camps. Tremolo dins l’huracà. M’han radiografiat, l’esquelet presenta la seva dimissió. El pànic creix mentre jo bordejo, m’enfonso, m’enfonso i m’ofego en terra ferma! Com n’és de feixuc tot el que de sobre he d’arrossegar, com n’és de feixuc per la papallona remolcar una xalana! Per fi, ja hi sóc. Un últim combat amb la porta. I ara a dins. I ara a dins. Darrere la gran finestra. Quin invent més estrany i grandiós és el vidre -ser a prop sense que t’afecti… A fora una hora d’esprintadors translúcids en format gran passa rabent per la plana de lava. Però ja no tremolo. Estic assegut darrere del vidre, quiet, el meu propi retrat.
Foto: Lutfi Ozkok / Bonniers förlagsarkiv.
sí, senyor, molt bon poeta!
aquesta frase la duc ja per sempre en la memòria.
"Quin invent més estrany i grandiós és el vidre -ser a prop sense que t'afecti"
és curiós però no sabia això de que fora psicòleg. un altre del Nord que m'agrada és Claes Andersson, i aquest també és o ha sigut psiquiatra.
ara com sempre a esperar que el Nobel done ales a més traduccions -en català, per favor- del poeta.
coralet
Celebre que t'agrade, Coralet. Mentre fan més traduccions, pots obrir boca amb La Plaça Salvatge. Hi ha pomes encara millors, però eren una mica llargs per a una entrada.
I m'apunte la suggerència, salut!
(Curiós això de la psicologia, sí)
Bromera en aquests darrers anys ha publicat els Nobel. també ho farà amb un poeta?
el llibre ja el vaig llegir en gener! 😛
gràcies al blog Llunàtic vaig conéixer la traducció de Perifèric.
A mi m'agrada especialment el de
"cansat dels que venien amb paraules però cap llenguatge" tire de memòria i no és així, exactament.
coralet
Quin nivellàs, Coralet. Això es diu estar al dia.