Anys després, el 1995, el partit tracta d’explotar el seu prestigi a la ciutat per impedir la previsible progressió d’Alfonso Rus a l’alcaldia. Una campanya desigual que Casesnoves, a qui els anys ja li pesen, es pren com una carrera ciclista de fons. Així ho explica en un míting. I malgrat l’esforç personal i de donar la cara de nou, el PP es fa amb el poder. Fins ara. Ningú al seu partit li podia reprotxar res, ben al contrari. Ja no era el seu temps polític.
Tot i retirar-se de la política, Casesnoves manté una constant activitat pública, sobretot de suport a les activitats culturals i cíviques que tenen a veure amb la recuperació lingüística o patrimonial, col·laborant amb l’associació Amics de la Costera o la campanya Salvem el Puig entre d’altres. Pràcticament fins el final. En cada conferència, en cada presentació de llibre, per modesta que fóra, per desconegut que fóra l’autor o l’autora, s’aplegava a escoltar, podies detectar la seua rotunda i afable anatomia entre el públic. De les que jo organitzava trobe no en va faltar a cap. “Gràcies per vindre, Manolo”, li deia, i l’ex alcalde arronsava les espatlles com dient que no hi havia de què, que ben a gust.
El dia 17 d’octubre va ser el seu darrer acte públic, descobrint la placa en la Plaça del Mercat dedicat al diputat Joaquín Lorenzo Villanueva, responsable de la restitució del nom de Xàtiva a les Corts de Cádiz, el 1811. Personatges ambdós units per aquell fil, perquè després de l’extensió del nom castellanitzat de “Játiva” al segle XX, Casesnoves va recuperar el topònim autòcton via decret, una de les seues mesures com alcalde. La història de la ciutat caminarà ja indefectiblement lligada a la de Casesnoves.
Però ja no el tornarem a veure en un acte perquè el seu cor ha decidit aturar el rellotge. Deixa la seua família i els seus amics devastats pel dolor i el desconsol de la pèrdua (una forta abraçada i el nostre condol des d’ací), però també una petja inesborrable, privilegi de molts pocs. Adéu, alcalde.
Foto: Campanya electoral del 1995, penjant un dels seus cartells.
Una notícia ben trista. I bon article d'Aliaga, que fa justícia a un personatge clau en el nostre municipi.
De Manuel Casesnoves guarde un record com a polític i també un record personal: la seua farmàcia estava just en front del negoci dels meus pares. Em vénen records d'una altra època, aquells anys setanta on s'anava construint el món que tenim ara. També records d'un Carrer Botigues i una Plaça del Mercat que eren llocs vius, i no el parc temàtic que han esdevingut. I un temps en què la política no era encara l'ofici professional a què estem acostumats ara, sinó una aventura personal on calia anar inventant moltes coses sobre la marxa. Per tot això, cal estar molt agraït a persones com Casesnoves.
Descanse en pau.
Descanse en pau!
Gran persona y muy repetada por todos en Xàtiva.
Amigo de sus amigos, siempre será recordado por su gran corazón.
Un abrazo a su familia y fuerza para afrontar su pérdida.
Denscanse en paz Don Manuel.
La noticia m'ha sorpres a Pamplona visitant la meua filla i al llegir aquest blog. Com a catolic practicant vullc enaltir la personalitat cristiana de Manuel Casesnoves. Recorde quan va ser Alcalde la expectacio que hi havia per vore la seua posicio com a socialiste i la va resoldre amb la millor naturalitat, no presidint les processons pero acompanyantles com uno mes amb el seu ciri o amb el seu clavell roig. La educacio catolica que va rebre del seus pares, hui en proces de beatificacio, va formar el seu humanisme amb les virtuts de la solidaritat, la humiltat i el testimoni de la fe.
Em dol no poder acudir al seu soterrar pero desde la terra de San Francisco Javier pregue a Deu per la seva anima i consol a la seva familia i a tots els qui l'estimaren.
Una noticia ben trista, per que era una gran persona i un gran Barcelonista ja que també va ser el primer president i fundador de la primera Penya Barcelonista de Xàtiva
Descanse en pau, efectivament. Afegir, com destaquen molts, el fet de ser molt bona gent, molt bona persona. Per a mi és especialment important.
I és cert, Ricard, que també era un gran culé. Sense ànim de resultar frívol, quina coincidència que ens deixara ahir, com li hauria agradat veure l'última proesa del seu Barça.
PetitPort
Una nota més per afegir-la al record del respectat M. Casesnoves, als vuitanta va ser pioner i promotor de l´ecumenisme cristià a Xàtiva des de l´església hegemònica envers les confessions minoritàries; no oblidaré mai la humilitat i el talant de diàleg no sempre ben entés. Descanse en la pau de Déu.
Compartisc l'opinió de Xavier Aliaga… però sols un matís. Els primers alcaldes democràtics van ser elegits durant la segona república espanyola. Això sí, va ser el primer democràtic després de la mort del encara alcalde "honorífico".
El problema no és que se'ns ha anat un amic sinó que ens ha deixat sols. La figura de Manuel Casesnoves, Manolo per als amics, està relacionada amb la lluita, la solidaritat, la llibertat, la cultura, i altres accepcions que li és mereixedor. La seva absència ens deixa orfes de tacte però ens enriqueix amb el seu missatge que és el seu lema "Nosaltres donem la cara" i jo afegiria "i lluitarem per una societat més justa" que és el que sempre ha volgut. En tots els àmbits de la política, la cultura, etc … sempre anava Manuel Casesnoves, era una peça fixa i irreemplaçable pel seu compromís. Només em queda dir adéu i descanse en pau, estimat Manolo. ¡Sempre endavant i República!!
D'acord el matís sobre els alcaldes democràtics. Se sol parlar així dels primers alcaldes d'aquesta nova era democràtica, però és cert.
Entenc la sensació de Miguel, però hi ha casos en què el llegat sobreviu a les persones. És el cas de Manuel Casesnoves.
ADEU A MANOLO, LES MEUES CONDOLENCIES A LA SEUA FAMILIA Y AMICS I AL MATEIX TEMPS LES MEUES FELICITACIONS, PERQUE MANOLO, DINTRE DE LA SEUA SENCILLESSA, NO HA PASSSAT DESAPERCEBUT, ENS HA DEIXAT LA SEUA EMPRENTA DESDE EL SEU TREBALL COM A PERSONA,I COM A LLUITADOR DE LA DEMOCRACIA, COMPROMÉS AMB LES SEUES CONVICCIONS, DESDE LA SEUA JOVENTUD, QUAN LA PARAULA "COMPROMÍS" TENIA ALTRES CONNOTACIONS.Lluitem nosaltres també, perque el treball d'ell i d'altres persones com ell que ja no estan entre nosaltres, tinga continuitat a la societat de hui.