1. Hold on. Neko Case. La referència a Neko Case en la història és física, per la semblança que un personatge troba amb una de les protagonistes. Per això obrim amb la seua (agraïda) fotografia. Però allò important és que, a més de ser una dona espectacular, es tracta d’una superba veu femenina que també podeu trobar associada als magnífics The New Pornographers.
2. Nature boy. Nick Cave & The Bad Seeds. Una de les versions que la banda imaginària de la novel·la, els Radio Free Europe, toca als seus concerts. Una forma d’homenatjar un artista colossal. I de citar una cançó entre gran i immensa.
3. Reptilia. The Strokes. La banda de Nova York està citada com una de les influències estètiques del grup musical imaginari de la novel·la. Ara estan de capa caiguda, creativament parlant, però us puc assegurar que durant gran part de la dècada passada foren allò més.
4. The fallen. Franz Ferdinand. Els escocesos podrien ser una altra de les influències que podia tindre un grup com el que hi apareix a la història i per això se’ls cita. Una excusa perquè ara escolteu un tema bestial.
5. Spit on a stranger. Pavement. Com les precedents, aquesta cançó no es cita, però sí el grup, un portaavions del rock indie nord-americà dels 90. També com a possible influència. Un pretext per citar-los. Podia haver estat qualsevol cançó.
6. Like a fool. Superchunk. Un altre tema dels 90 d’una banda encara en actiu. Per acabar de modelar, cadascú al seu gust, l’estètica musical dels Radio Free Europe.
7. Gimme danger. Iggy Pop & The Stooges. En algun moment de la novel·la, el grup toca una versió sense definir dels Stooges. Ens traslladem enrere en el temps, per tant. Podia ser perfectament aquesta. I si no é vero…
I tan desafinades…
M'he pres la molestia d'escoltar totes les cancons i de veres, no ho comprenc. Com se pot ser tan exigents amb les lectures (Faulkner!!) i tan febles amb una musica monotona, simplissima i reiterativa, de musics que nomes saben cuatre acords i que la majoria no sap ni cantar.
Si la gent no comenta les teues sugerencies musicals sera per aixo?
Vides, veus i cancons desafinades.
El millor de la pirateria es que aquests neomusics no es faran tan rics com abans.
Au, ja he ences una nova polemica…
Bé, no passa res, al Facebook ha tingut més èxit l'entrada.
No sé, supose que patisc alguna disfunció intel·lectual: algú a qui li agrada Faulkner i Nick Cave al mateix temps? Quines coses. Entenc la teua desolació.
Tranquil Xavier! Mentres la disfuncio no siga erectil no hi ha problema… Tot va be!
A mi tampoc m'han agradat les cançons. Sí que m'agraden alguns dels grups, com ara The Strokes, però hi ha d'altres que definitivament no. Un exemple: Franz Ferdinand. ¿Per què un grup tan fluix i anodí té tanta nomenada en els ambients indie? No ho entenc.
Home, Anònim, està bé que tires per terra la selecció musical i tot això. Però amb eixa menció m'obligues al típic comentari de mascle de pèl en pit de "jo eixos problemes no els tinc" i bla, bla, bla. Que vulgar.
Tadeus, potser si els hagueres vist en directe als Franz Ferdinand ho entendries: una formació indie que feia ballar!! Són prou millors en l'escenari que els Strokes. Tot i que, musicalment, preferisc als de Nova York.
I dit això: els dos últims discos dels Strokes i el darrer de Franz Ferdinand són absolutament decebedors.
I said, I know it's only rock'n roll but YOU like it, like it, yes, I do…
Xavi, independentment de la selecció musical (sobre la qual no tinc criteri suficient i no puc, per tant, opinar), el post em sembla genial. És curiós l'oportunitat d'interacció que obrin les noves eines de comunicació. Qui haja llegit "Vides desafinades" pot passar per ací i veure les fibres que composen la fusta de la novel·la. És genial. Per a mi, almenys, com a lector, sempre ha estat un goig descobrir coses sobre el que hi ha entre les línies d'una ficció, ho trobe quasi fantàstic, com si estiguera més prop de tancar el cercle que ha obert la narració.
Cert, I like it rock i pop. Que hi farem.
Trobe que sí, Davit, que per al lector pot ser interessant saber de què van les referències que hi ha al llibre, és una bona guia. Ja dic que allò interessant haguera estat l'edició d'un CD, però no està el pati. I en l'era Internet tampoc no era tan necessari: es podia fer així. Celebre que et semble bona idea.
A tot això, també m'agraden Brahms, Txaikovski, i moltes més d'aquelles referències que l'Anònim tenia en el cap. Però tancar la ment a un determinat tipus de propostes és taaaaaaannnnn avorrit!
A mi si m'han agradat les suggerències musicals i he de dir que el llibre, amb el qual estic ara mateixa m'està atrapant…
Són d'agraïr aquestes recomanacions musicals a una novel.la, un poc com Rayuela amb el jazz però "a lo valencià"
S'agraeix, Anònim. Això de Rayuela, amb tot, em queda gran, ha, ha!!
Veus Xavier, no em negaras que he aconseguit donarli "vidilla" als teus articles musicals. D`aixo es tractava. Pero tambe et puc assegurar que si aquesta musica es l`alternativa no tinc cap interes en deixar d`esser un avorrit. Cuidaaaaaaaat.
Igualment. A vore si en el volum III trobem alguna cosa que desperte el teu interés! Però has d'escoltar amb atenció i esperit obert.
Hola Xavi,
No sé qui ho ha dit abans però jo també pense que la idea d'incorporar els arxius sonors al blog és magnífica, digna d'aquells que aneu quatre passes davant la resta. Jo no sé res de música i a males penes conec algun dels grups que nomenes, però trobe que és el complement perfecte d'un llibre en què l'ingredient principal és la música.Sinó… s'haguera titolat vides desballestades, desgavellades, embolicades o desbaratades… No obstant voldria saber si l'enigmàtica "waiting for a reason" és un tema real o és part de la ficció. Esperaré al Volum III per si de cas.
He llegit amb molt de plaer i amb una certa intriga la novela. L'he acabada avuí, fa una estona. M'ha agradat. Una trama senzilla-o no tant- però molt ben ordida. Encara no m'he refet d'eixe desenllaç tan colpidor no ja per l'entranyable Gerard o per l'Antoni perquè sé que les coses no sempre acaben com volem i que, al cap i a la fi, el llibre és una ficció, amb molts estereotips quasi reals, però ficció. M'he quedat mal perquè al tall que anava llegint i rellegint, m'anava enamorant de Marta i se m'ha quedat com diluïda, sense cap ubicació física ni emocional i amb un patiment infinit. Jo també estic patint per ella. Necessite urgentment imaginar un futur de comfort per a Marta, però això ja ho faré pel meu compte. Tu ja has fet prou!!
Enhorabona!
Tal com es va dir el dia del solemne lliurament dels Pemis de Gandia, no se't nota gens que eres nascut a Madrid…
Pren-te el teu temps però, no tardes massa en fer-ne un altre.
El millor Volum III que conec es el de Led Zeppelin (quasi tot acustic) i eixa meravella la gravaren al inici dels 70.
Gràcies, Pep, és engrescador que et diguen que continues escrivint. La propera es farà esperar, trobe, però supose que eixirà avant.
Sobre "Waiting for a reason", supose que ja puc contar una cosa: en el lloc d'eixa cançó anava un tema molt conegut (no sols en cercles indies) i amb un cert component nihilista. No diré més. Però un dels lectors de la primera versió (sempre done a llegir les novel·les abans d'enviar-les enlloc, i és molt útil) va suggerir que fóra una cançó imaginària. No l'esperes al volum III perquè la idea és que cada lector la construisca i se la imagine a la seua manera.
Anònim: Led Zeppelin? T'has quedat enganxat allà? Això explica algunes coses (i conste que a mi m'agraden molt).
Xé Xavier, m'has fet riure i de bona gana. Jo no es que m'haja quedat enganxat allà, es que vaig d'allà cap enrere. El meu progressisme es regressiu. Qué se l'hi va a fer…
Peró, de veres, elogi el treball de donar un apendix al llibre en format musical. Els teus lectors han d'estar ben agraïts d'aixó.
De tota manera, amb les polémiques almenys puguem cultivar una amistat llunyana en el temps. El que no et faré mai es la pilota. Jo sempre tractaré de buscarte les cosquelles per a provocar debat.
Un abraç.
L.
Estàs plenament autoritzat a no fer-me la pilota, ni una miqueta, fins el final dels temps, si això fa que continuem conreant l'amistat. Un plaer! Una abraçada per a tu també.