Com una manera de recuperar llibres i històries, durant una bona temporada aniré recuperant antics articles d’EL TEMPS i d’unes altres publicacions que us poden resultar interessants. Obrirem en foc amb una ressenya d’un poemari publicat per Ramon Ramon el 2016.
Al llarg de la seua trajectòria poètica, Ramon Ramon (Catarroja, 1970) no s’ha caracteritzat precisament per generar respostes epidèrmiques o indiferents en els lectors. Més aviat, els seus llibres provoquen efectes gairebé físics, com els d’una punyada en el bell mig de l’estómac. I al seu darrer poemari, ‘Els temps interromputs”, Ramon apuja l’aposta i ens sotmet a un electroxoc. Més que un poeta, el lector hi troba una força natural desfermada.
Deixa un comentari