Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.

La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.

La del fang és una metàfora llaminera, entenedora. Recurrent. S’adiu a uns temps enfangats, obtusos, viscosos. Fa dies, tanmateix, el fang va abandonar el camp de joc metafòric per esdevenir una realitat palpable, física i letal. El dia 30 d’octubre, l’Horta Sud del País Valencià, i en menor mesura unes altres comarques, van despertar-se amb l’aigua i la mort al coll. Amb una densa capa de fang, insuportablement tangible, que superava els genolls. Un espectacle dantesc, un cementeri gegant d’automòbils.

Amb una trajectòria relativament fulgurant que va des que guanyaren el certamen Sona 9 del 2021, passant per la publicació d’alguns prometedors singles, fins el seu primer àlbum, de títol homònim, Dan Peralbo i el Comboi (Montgrí), els de Torrelló (Osona) han traçat un camí que els ha dut a exhumar amb èxit la vella fórmula del pop de guitarres amb el guiatge dels Cala Vento i el seu segell. Onze talls aparents i divertits, magníficament facturats, que constitueixen una de les més agradables sorpreses de la temporada.

El cap de setmana passat, el món de cultura es vestia de dol pel traspàs de Ramon Guillem (Catarroja, l’Horta Nord, 1959), poeta de llarga, premiada i valorada trajectòria, un dels més destacats de la ‘generació dels 80’. Guillem, qui també va conrear amb fortuna gèneres com l’assaig, deixa així mateix una petjada profunda pel seu activisme cultural al capdavant d’associacions d’escriptors i bibliotecaris, però també com a editor i promotor de premis i activitats. Un referent que marxa abans d’hora.

La darrera edició dels premis Emmy de l’Acadèmia de la Televisió dels Estats Units palesaren com d’inclassificable és ‘The Bear’, la sèrie de Christopher Storer que quasi va arrasar en una categoria, la de comèdia, que no és ni de bon tros la seua. El premi gros a ‘Hacks’, una comèdia més ortodoxa, semblava corregir el problema que el mateixos Emmy havien provocat. Un despropòsit, ben mirat. Comptat i debatut, l’impacte ‘The Bear’, combinat amb l’èxit absolutament inesperat d’una altra sèrie incòmoda, rarota i difícil d’ubicar, la britànica ‘Baby Reindeer’, posen en valor la ficció difícil de catalogar.

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

- Jaume Cabré -