Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
Magda Añon Espert és una irrupció en l’escena literària valenciana tardana però amb fonament, atiada per una jubilació el 2021 ben aprofitada i que l’ha dut a inscriure ‘ex aequo’ el seu nom en un palmarès de campanetes com el del Premi Lletraferit de Novel·la, guanyat juntament amb Francesc Server Mut. El motiu, una història sobre les dones vençudes de la Guerra Civil i un molt curiós personatge, ‘Ai, Mília’ (Llibres de la Drassana, 2026), narrada amb solidesa, voluntat d’estil i sortejant molts llocs comuns del que és quasi un subgènere.
Amb la mort ahir a 81 anys d’Artur Heras i Sanz, l’artista nascut a Xàtiva el 1945, desapareix un referent totèmic de les arts visuals generades des del País Valencià, com a creador i també com a gestor des de la Sala Parpalló. Un artista versàtil, que va bolcar la seua creativitat desfermada en la pintura, el cartellisme i el disseny, abraçant estils i temàtiques diverses filtrades per abraçar el seu personal i valuós discurs artístic. Un discurs estètic però també moral: Heras va ser l’artista de la consciència i de la memòria. Desenvolupada fins al final, amb els totalitarismes del passat i el present en el seu punt de mira.
En el cada vegada més nodrit ecosistema de pòdcasts del País Valencià allò que marca la diferència no és començar, sinó mantenir-se, ser constants i construir una comunitat sòlida i fidel de seguidors. Coincidint amb els inicis de la sisena temporada de ‘La Comoditat Valenciana’, un dels pòdcasts valencians més consolidats i de més seguiment, en parlem amb la parella responsable, Pere Àlvaro i Màxim Vivó, els motors del programa de tertúlia i humor «independent, gratuït, fet en valencià i des del País Valencià». Un lema i una definició que comença a ser cèlebre i celebrada.
La formació d’Alcoi Júlia, el projecte liderat per Estela Tormo, cantant i compositora, inaugura una nova etapa focalitzada en ella amb un àlbum que es publica hui, ‘Oscil·lobatent’, que és un relatiu trencament amb els discos precedents. Es preserva l’esperit inquiet i experimentador, amb la gal·lesa Cate Le Bon com a referent, però s’obrin portes i finestres cap a una paleta de registres sonors més ampla. Sense operar grans revolucions ni colps de volant envers públics massius; Júlia continua sent una gojosa anomalia en l’escena valenciana.