Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.

La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.

La formació d’Alcoi Júlia, el projecte liderat per Estela Tormo, cantant i compositora, inaugura una nova etapa focalitzada en ella amb un àlbum que es publica hui, ‘Oscil·lobatent’, que és un relatiu trencament amb els discos precedents. Es preserva l’esperit inquiet i experimentador, amb la gal·lesa Cate Le Bon com a referent, però s’obrin portes i finestres cap a una paleta de registres sonors més ampla. Sense operar grans revolucions ni colps de volant envers públics massius; Júlia continua sent una gojosa anomalia en l’escena valenciana.

Amb menys pressupost, una visió més realista i humanista, prescindint de dracs i altres elements màgics, però sense renunciar a la cruesa, El cavaller dels set regnes (HBO), preqüela de l’univers de Joc de trons, ha provocat un impacte majúscul entre espectadors de tot el món, en fer un viatge, setmana a setmana —nou encert de la cultura contra l’empatx —, per diferents registres narratius. Connectant amb els seguidors de les creacions de George R. R. Martin, però generant una sèrie autònoma que incorpora nous elements i renovant la base d’espectadors gràcies, entre més, al seu inoblidable duo protagonista.

Del darrerament fèrtil —el terme no és casual— escriptor, traductor i treballador del camp Eduard Marco (Borbotó, Horta Nord, 1976), ens arriba un poemari excepcional, en molts sentits. Colombaire (Edicions 62, Premi Ausiàs March de Gandia) és un llibre commovedor que parteix d’una doble temàtica, la de l’afició a la colombicultura i la malaltia terminal del pare, per desplegar alhora saviesa narrativa i vivencial, i una enlluernadora capacitat expressiva. Un poemari que sols podia escriure el seu autor.

L’any que el món es va aturar a causa de la pandèmia de la covid-19, el 2020, el poeta, dietarista i corrector Ramon Ramon (Catarroja, 1970), complia 50 anys. D’aquell període sorgeix un dietari, L’any dels cinquanta (Lleonard Muntaner / Afers, 2025), que és la crònica existencial i resistencial dels mesos més durs de la pandèmia. Relatats, juntament amb matèries polítiques i culturals, amb la prosa excelsa i punyent de l’autor. Un volum que arrodoneix una producció dietarística modèlica en l’àmbit de la literatura en català.

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

- Jaume Cabré -