Eduard Marco, el ‘Colombaire’: els versos i els relats de la terra (i el cel)

Del darrerament fèrtil —el terme no és casual— escriptor, traductor i treballador del camp Eduard Marco (Borbotó, Horta Nord, 1976), ens arriba un poemari excepcional, en molts sentits. Colombaire (Edicions 62, Premi Ausiàs March de Gandia) és un llibre commovedor que parteix d’una doble temàtica, la de l’afició a la colombicultura i la malaltia terminal del pare, per desplegar alhora saviesa narrativa i vivencial, i una enlluernadora capacitat expressiva. Un poemari que sols podia escriure el seu autor.

En el bonic poemari Ultramarins (Bromera, 2022, Premi Maria Beneyto dels Ciutat de València), el llibre que Eduard Marco va dedicar a la memòria de l’enyorat Manel Marí a través de la figura de la seua filla Joana, l’autor incloïa uns quants versos que encapsulaven la seua filosofia relacional amb l’entorn literari: «Diria que no soc un home fàcil, / que odie eixir del camp, seure amb vosaltres, / debatre en entaulats, anar a missa, / repartir salconduits entre col·legues (…)».

(Podeu llegir ací la resta de l’article)