Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.

La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.

Guillermo Colomer (Alzira, 1966), notari i escriptor, torna a la narrativa en valencià després de l’apreciable impacte d’una primera novel·la en la nostra llengua, L’últim dels valencians (Drassana, 2019), la segona obra premiada per uns, aleshores, incipients premis Lletraferit, que han aconseguit en poc temps articular un catàleg apreciable que, més enllà d’uns altres encerts, conté la molt reeixida Noruega, l’extraordinària obra de Rafa Lahuerta.

Palmer, el duo de música electrònica format per Aina Monferrer Palmer, doctora en filologia amb una tesi sobre Estellés, cantant i activista multimèdia, i Jordi Palau, antic membre dels mítics Orxata Sound System, qui es va incorporar al projecte en el segon àlbum, és una de les societats artístiques més inquietes i versàtils del País Valencià. A més del vessant musical, que ha donat com a fruit un quart disc, ‘Conxorxa’ (Poni de Troia, 2024), en el qual aprofundeixen en el concepte de “transfolk”, són part de l’equip d’un dels pòdcasts més flamígers i corrosius del panorama valencià, Xusma Deluxe.

La del fang és una metàfora llaminera, entenedora. Recurrent. S’adiu a uns temps enfangats, obtusos, viscosos. Fa dies, tanmateix, el fang va abandonar el camp de joc metafòric per esdevenir una realitat palpable, física i letal. El dia 30 d’octubre, l’Horta Sud del País Valencià, i en menor mesura unes altres comarques, van despertar-se amb l’aigua i la mort al coll. Amb una densa capa de fang, insuportablement tangible, que superava els genolls. Un espectacle dantesc, un cementeri gegant d’automòbils.

Amb una trajectòria relativament fulgurant que va des que guanyaren el certamen Sona 9 del 2021, passant per la publicació d’alguns prometedors singles, fins el seu primer àlbum, de títol homònim, Dan Peralbo i el Comboi (Montgrí), els de Torrelló (Osona) han traçat un camí que els ha dut a exhumar amb èxit la vella fórmula del pop de guitarres amb el guiatge dels Cala Vento i el seu segell. Onze talls aparents i divertits, magníficament facturats, que constitueixen una de les més agradables sorpreses de la temporada.

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

- Jaume Cabré -