Les quatre vides de l’oncle Antoine

Antonio Aliaga ha de fugir d’Espanya durant els primers anys de la postguerra. Les seves activitats antifranquistes a la clandestinitat l’obliguen a deixar dona i dues filles a Carcaixent i allistar-se a la Legió Estrangera, immersa en la guerra d’Indoxina. En la distància física i a ulls de la seva família Antonio es converteix en un personatge misteriós, esmunyedís i mític.

Xavier Aliaga, l’autor i narrador, no ha conegut el seu oncle Antonio, però immers en el paper de cronista s’endinsa en el passat familiar per treure a la llum la veritat, fins allà on pugui, desvetllar misèries i grandeses i construir una esplèndida novel·la sobre una vida alhora ordinària i excepcional.

XXVII Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler

ISBN:  978-84-15307-89-1
Format: 13,8 x 21,3 cm. Rústica amb solapes.
Pàgines: 224
Data de publicació: Setembre del 2017

l’oncle Antonio, entre la realitat verificable i la possible

Es tracta d’una novel·la que no sembla novel·la, ja que incorpora el voltant de l’autor i els avatars de l’escriptura d’una manera directa i plana, com ho faria un bon periodista en un reportatge. La prosa d’Aliaga és amena, amb frases curtes amerades d’oralitat. I fa servir una disposició digressiva que el porta a explicar qualsevol vivència del present o del passat amb gràcia i enfilant-la cap a la reflexió.

Enric Balaguer
A tall d'invocació

Èpica i derrotes en l’àlbum familiar

El periodista i narrador Xavier Aliaga reconstrueix amb “Les quatre vides de l’oncle Antoine” la història i els enigmes d’un home aventurer, imprevisible, activista en la clandestinitat i exiliat a França que decidí allistar-se a la Legió Estrangera.

Alfred Mondria
Privilegis de l'intrús

La curiositat s’oposa a l’oblit

Una obra plena de matisos sobre la recuperació de l’oblit escrita amb un geni narratiu que s’alimenta, essencialment, de la curiositat. Les quatre vides de l’oncle Antoine és, sens dubte, un mosaic desfet. Hi ha peces que es podran ajuntar i d’altres que han desaparegut i que el narrador intentarà trobar. Així, doncs, el lector ajuntarà i omplirà buits a mesura que el narrador també ho faci.

Mònica Batet
Nuvol