Amb el director nord-americà Terrence Malick i la seua extremada voluntat de convertir cada segon de les seues pel·lícules en petita obra d’art visual, més entroncada amb una particular poètica que amb la narrativa fílmica, per molt experimental que siga, he estat capaç de viatjar a sensacions inèdites, moments de fascinació hipnòtica que cap altre director de cinema ha estat capaç de proporcionar.
Seguir llegint
