V

Fernanda et va definir com un client recent però constant. Del teu partit en tenia uns quants, després que l’ajuntament clausurés el prostíbul de luxe de referència a la ciutat i de la posterior migració venèria. Allò de la clausura va provocar un considerable rebombori: l’ama va denunciar que els teus l’extorsionaven després que apareguera al youtube un vídeo amb un poca-solta del partit oferint-se a la filla de la madame com a mediador per solucionar un problema de llicències amb el regidor de torn. Sembla que volia tirar-se-la. Una història molt divertida. Els mitjans es rebolcaren discretament pel fang, més aviat en contra de la meuca i per protegir l’honor del polític. I la madame va amenaçar de fer pública la llista de personalitats, moltes del teu partit, que passaven pel seu establiment. Però no va arribar la sang al riu. No, és clar. Aquestes coses mai no transcendeixen a València, tu ho saps millor que no pas jo. Vicis privats. I tu en tenies uns quants, eh? Però és tan divertit de veure-us marxar de vesprada en manifestació, de la maneta de bisbes, arquebisbes i mongetes, i omplir els prostíbuls a la caiguda del sol. Contava Fernanda que al seu club, m’agrada molt aquest eufemisme, hi anàveu divendres o dijous, després d’una duríssima setmana de conspirar, manipular i enganyar. Ha de ser dur, això. Whisky d’importació, un o dos, unes rialletes, unes ratlletes, i a l’habitació. Tu, sempre amb la mateixa. I t’alabe el gust: quan la vaig veure restaurada i recuperada, als seus divuit anyets, em va semblar un bombonet. Moltes dones són un caramelet a eixa edat. Però tu, a en aquesta li has fotut l’ensurt de sa vida.

Seguir llegint