XII

Ja saps com van aquestes coses. La mala fortuna per al teu partit volia que, mentre no hi haguera unes noves eleccions generals, la policia fóra en mans de la competència. Un bon matí, un diari de tirada estatal, el que estàs pensant, llançà la primera granada de mà: l’assessor assassinat disposava d’informació molt comprometedora per al seu partit, alguns dels principals constructors valencians, implicats en el finançament il·legal del partit, etcètera. Només la poteta. I tot segons els informes policials, als quals hem tingut accés i bla, bla, bla. Després d’unes hores de desconcert, els teus eixiren en tromba demanant la dimissió de tothom, acusant el govern de tractar de manipular el resultat de les eleccions… Perquè, efectivament, érem a sis mesos dels comicis estatals. Les galtes del capo suprem del teu partit, amb les enquestes a favor, degueren mudar del roig rabiós d’enuig al blanc nuclear. Les cagueroles de la mort. A València, el desgast electoral per la corrupció havia estat molt minso. Però en la resta de l’Estat, la cosa podia posar-se lletja de veritat. I hi havia un cadàver fent nosa entre cames, el teu, don ningú, surant entre la merda. La informació, dosificada per algú amb molta mala hòstia, anà filtrant-se dia a dia. Mitja València era sospitosa d’haver encomanat que et volatilitzares. I per acabar-ho d’adobar, Irene, la teua dona, que s’havia mantingut en un discret segon terme, convocà una roda de premsa, multitudinària, exigint l’esclariment dels fets i el càstig per als culpables, perquè havies mort per saber «coses». Irene llegí un text breu, però intens. A més de la part previsible, defensà el teu bon nom i la teua memòria i digué, amb una única llàgrima caient pel rostre, que havies estat un bon espòs i pare, que si havies tingut alguna «debilitat», ja t’havia perdonat, que els teus fills i ella sols volien justícia. I pregà als mitjans que la deixaren en pau, que no hi hauria cap entrevista ni cap declaració més. S’alçà, molt digna, sense admetre preguntes. Acollonant. L’únic ingredient que li mancava al cas per fer la volta al món.

Seguir llegint