XIV
Reconstruírem els teus passos l’any i escaig anterior a l’assassinat: converses, viatges, moviments bancaris, rutines, què havies menjat, què havies vist, quantes vegades anares al cinema i amb qui, quantes vegades evacuaves… No hi havia res sospitós als teus ordinadors, a la Blackberry, a l’agenda, a les teues notes del despatx… Ho rastrejàrem tot. I tot era netet i blanc com el cul d’un nadó després del bany. No hi trobàrem res. Res de res. Una vida ordenada: portar els xiquets al col·legi d’elit, unes hores de conspiració pagada a càrrec de l’erari públic, les excursions als prostíbuls que ja sabíem, les copes amb els teus amigatxos de la Generalitat, algun dinar amb algun antic col·lega, els caps de setmana amb els iaios a l’apartament de Xeresa, algun viatge amb Irene per mantenir les formes… A ningú, o això declararen, els vas comentar res en especial. Irene reconeixia que us havíeu distanciat molt, però ni ella ni els teus pares, ni els companys havien notat cap tipus de canvi extraordinari en la teua actitud. Ni un estat de nervis cridaner. Deien, en tot cas, que tampoc no solies alterar-te. La processó, dic jo, aniria per dintre.Seguir llegint