Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Vides desafinades – Nova edició revisada
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
inici
Qui sóc
Contacte
Els meus llibres
    Vides desafinades – Nova edició revisada
    Les quatre vides de l'oncle Antoine
    Fuster per a ociosos
    Dos metres quadrats de sang jove
    El meu nom no és Irina
    Vides desafinades
    Els neons de Sodoma
    Si no ho dic, rebente
Blog
    Autodefinits
    Literatura
    Música
    Política
    Societat
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Vides desafinades – Nova edició revisada
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
Literatura

NOMÉS VOLIA QUE HO SABERES (CAPÍTOLS XVIII I XIX)

XVIII

Quan estàs fent una investigació i arribes a un atzucac, t’aferres a un clau ardent amb les dents, si cal. Els imperis s’enfonsen perquè comencen a podrir-se els fonaments de les seues clavegueres. I ja teníem un primer beneficiari de la teua mort i de la informació explosiva que, segons sembla, obrava en el teu poder. Oportunisme? Casualitat? La meua faena consisteix a pensar malament: l’empresa del nostre amic era una consultora potent, amb clients molt ramificats: algunes de les empreses vinculades al finançament irregular del partit havien contractat els seus serveis, cert, però eren una part simbòlica de la seua cartera de negoci, on també figuraven les principals patronals, la cambra de comerç o la fira de València. El nostre amic seria un polític latent, de tercera filera, però disposava d’informació de primera mà, de molta qualitat, amb molts contactes al si de les empreses. I alguns informadors a dintre del partit, si hem de concloure que l’operació de creació de la plataforma venia de lluny. Tot això que t’estava explicant ho teníem a les dades del registre mercantil. Però necessitàvem saber més coses. Quan li demanàrem a la jutgessa que ens autoritzara la investigació dels moviments de diners i, de pas, algunes escoltes telefòniques, ens va mirar al comissari i a mi com si haguérem anat al seu despatx vestits de falleres. Ens digué que ni en el millor dels nostres somnis, que no hi havia indicis suficients per encetar una investigació criminal i, menys encara, per intervenir línies telefòniques. Ens va esbroncar i ens va exigir algun avanç «seriós i sòlid» en la investigació del nostre negociat, que era el teu assassinat. Mala pècora. Ni tan sols no li va impressionar la possibilitat que Albors poguera ser, d’alguna manera, la font o el proveïdor de la teua informació. Tenia sentit. Però havíem de demostrar la vostra relació, si és que existia. En acabant, la jutgessa ens va dir, lacònicament, que podíem fer algunes indagacions sobre Albors i la seua empresa de forma discreta i sempre que no li generara cap problema. Si s’assabentava la premsa que estàvem fent-ho, ens tallaria les ales. Va dir «ales», però em va fer tot l’efecte que, mentre pronunciava aquella paraula de suggerència innòcua, ens va mirar de gairó l’entrecuix.

Seguir llegint

6 d'agost de 2013perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon

ENTRADES DESTACADES

  • La segona vida de ‘Vides desafinades’

  • ‘Si no ho dic, rebente’: 15 anys d’un debut literari

  • Apunts per a una pandèmia

  • Gonzalo Viñes i el neandertal: una història sobre la Cova Negra

  • ESCRIURE MENYS, ESCRIURE MILLOR. EDITAR MENYS, EDITAR MILLOR

articles publicats

Diari El Pais
Diari cultural NUVOL
Diari La Veu PV
El Temps | Articles
El Temps | Opinions

FACEBOOK

Xavier Aliaga

2 weeks ago

Xavier Aliaga

'Les males 'influencers'': infants, adolescents i joves modelen la visió del món a les xarxes a través de models dubtosos o fins i tot tòxics. ... See MoreSee Less

Les males ‘influencers’

www.eltemps.cat

YouTube, Instagram, TikTok, Twitch i la resta de plataformes són la televisió dels nostres xiquets, adolescents i joves, la primera opció d’oci quan engeguen qualsevol dispositiu. Ho fan cercant ...

Últims tweets

  • RT @ElTemps_cat: «Et sents orgullós de ser una partícula minúscula, insignificant, d'un univers bibliòfil que sobreviurà als teus descenden…2fa unes hores
  • RT @ManelLlacer: Heu ací, excel·lentment expressat, per què algunes persones hem fet dels llibres, de la lectura (especialment en la nostra…7fa unes hores
  • RT @ElTemps_cat: «En plena era digital, de la immediatesa i la imatge directa, dels missatges exprés i el consum ràpid, la meua ocupació co…7fa unes hores

Subscriu-te al meu Newsletter

Cercador

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

Jaume Cabré

© 2016 copyright Xavier Aliaga // Tots els drets reservats // Política de cookies // Privacitat // Avís legal
Creat per Xatcom.net
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d'interès . En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies.
Podeu obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, en aquest enllaç.
Accepte
Política de privacitat i cookies
Necessary
Always Enabled