Fins ara coneixíem la trajectòria d’Stefano Benni (Bolonya, 1947) com a excel·lent novel·lista, amb obres tan desconcertants i suggeridores com Elianto, El bar sota la mar i Margerita Dolcevita, entre d’altres, publicades en català per l’editorial Moll amb traducció d’Anna Torcal i Salvador Company. De fa poc, a més, coneixem el seu vessant de poeta (amb un enfocament molt narratiu, però poètic, al cap i a la fi), gràcies a la publicació de Blues en setze. Balada de la ciutat en dol (Lleonard Muntaner (2011), traduït per Lucia Pietrelli i els mallorquins Jaume C. Pons i Pau Vadell.
Seguir llegint
