Uns dies enrere parlava amb una persona que fa visites guiades pel centre de València. Una professional amb criteri i gust per apreciar el valor patrimonial. En algun moment, sorgí el tema de Xàtiva. “Ah, Xàtiva…”, sospirà. “El carrer Moncada…”. “Quina ciutat més bonica!”, féu un nou sospir. I l’enganxà amb una reflexió: “Haguera estat una gran capital, però, malauradament, és una ciutat que porta segles dormida”. La reflexió em va fer que pensar.
Seguir llegint