Durant molt de temps vam viure un miratge col·lectiu ferroviari, la idealització d’un tren que, la immensa majoria de la gent no necessitava o agafaria en comptades ocasions. Eren els anys de la posada en marxa de l’Alta Velocitat (AVE), un estrany consens polític i social al voltant d’un caríssim joguet. Alguns en aquell moment advertíem, enmig de la incomprensió general, que l’enorme inversió es faria en detriment del manteniment dels trens de rodalia que tanta gent gasta per anar a estudiar o treballar.
Seguir llegint