VII
Disculpa però no és fàcil seguir el fil… Per on anàvem? Ah, sí! La Generalitat va intentar minimitzar el colp, però era difícil: un ex periodista d’un diari conservador, assessor de presidència, membre de l’executiva local… En unes hores, el cas New Lucifer, com el batejaren els mitjans, perquè anomenar allò el cas Fernández haguera estat una vulgaritat, s’escampà com el còlera… La jutgessa va decretar el secret del sumari. I la nostra brigada fou una tomba. Tret dels detalls més escabrosos, tampoc no hi havia massa que contar. No trobàrem res significatiu en l’escorcoll de ta casa, ni en els teus ordinadors i perifèrics. No tenies enemics evidents, no t’havies postulat políticament per a res, no tocaves matèria sensible per al Consell perquè el teu treball consistia en analitzar la informació pública i publicada sobre el govern. No havies creat empreses per xuclar del pot, encara no, ni feies de testaferro de ningú. Ni tan sols la teua dona, rescatada d’una emissora local per recol·locar-la en la cambra de comerç, tenia grans antecedents empresarials. Pares treballadors, gent normal. Una parella que havia prosperat a l’ombra del poder. Bons sous, un tren de vida considerable. Però res que no poguera eixir de les vostres generoses nòmines. Ni deutes de joc, ni una mala inversió. Un merda, un sí senyor, un paràsit amb corbata d’Hermès, botons de puny i rellotge d’or. Ningú. Però, mira tu, algú volia fer-te desaparèixer.
VIII
La teua era una mort molesta. Unes llepasses en els ous del poder. Sense una explicació a l’assassinat, corregueren remors de tot caire. Els mitjans convencionals, amb un marcatge des del poder com el de Gentile a Maradona, mantingueren les formes. Però Internet, per a aquestes coses, fa més mal que una pluja àcida. I això que la Generalitat s’havia deslligat ràpidament amb un comunicat oficial on, després del condol a la família, aclaria que el crim «y sus especiales circunstancias», t’acabe de citar literalment, que cabrons!, no tenien res a veure amb el teu treball per al Consell, al temps que exigien a la policia «un rápido esclarecimiento de los hechos». Bé, ja saps, el rotllo de tirar-li el mort al govern central i tot això; què t’he d’explicar, treballaves allí, ja saps com funciona.
(Continuarà)
Els comentaris estan tancats.