L‘interrogant del titular és una provocació, és clar. O una incitació a la lectura. És Xàtiva una ciutat borgiana? Ho és, sense dubte. Però també hi ha altres ciutats amb relació amb la família dels Borja -segurament la nissaga valenciana amb més projecció internacional de la història- que els darrers anys s’han pres més seriosament el tema, i estem parlant del cas de Gandia. Incloure la referència als papes Alexandre VI i Calixte III en els follets turístics i fer alguna recreació històrica multi-usos, tan apta amb lleus retocs per a la Xàtiva dels Borja o per a la Sevilla dels Medinaceli, no és exactament agafar-se seriosament aquella projecció.
En una línia molt més ajustada i encertada està el congrés “Els Borja en l’art” que tindrà lloc aquesta propera setmana a Xàtiva, amb un enfocament ben interessant: la visió que ha tingut la família en diferents camps de la creació artística, des de la pintura o la literatura als videojocs, amb un panell suggeridor d’experts i de temàtiques. Unes jornades que haurien de projectar de nou la relació de la capital de la Costera amb aquesta nissaga i que tindran com a pòrtic una exposició sobre art contemporani i una conferència de Joan Francesc Mira de segur desmitificadora.
Tot just en aquesta tensió entre el mite i la veritat històrica al voltant d’una família tan poderosa en la seua època i amb membres tan fascinants com Cèsar i Lucrècia Borja, Xàtiva pot jugar algun paper. El congrés és una manera reivindicar protagonisme en el debat, però s’ha perdut temps i oportunitats. Fruit de les negociacions de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians (IIEB) amb el Vaticà, els documents de la família continguts als arxius secrets vaticans s’han posat a l’abast dels investigadors i han començat a estudiar-se. Però el desinterès de les administracions regides aleshores pel PP (Generalitat, Diputació i ajuntaments de Xàtiva i Gandia) provocaren que la documentació acabara dipositada en una institució que sí la volia, l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC).
Hi ha errades que no es poden tornar a cometre. Menys encara des d’una ciutat com Xàtiva que hauria de mirar cap al seu cabdal patrimonial i la seua importància històrica. Almenys aquest congrés és una molt manera manera de fer i refer el camí.
(Publicat a l’edició comarcal del diari Levante-EMV, 29-04-2016)
Els comentaris estan tancats.