Aquesta és la sensació que deixa la campanya del consell “Orgull valencià”, vehiculada a través d’un vídeo impecable formalment, molt ben fet i construït. I que, deixant de costat una orientació naïf que sembla consubstancial a aquestes produccions, a alguns ens ha provocat un neguit que no és fàcil de compartir. Perquè, pel que sembla, el vídeo ha tingut una acollida favorable entre la parròquia propera al bipartit governant.
Al meu entendre, ja anem malament si en els primers moments d’un vídeo institucional aprofitem per retreure la megalomania dels governs anteriors. Es tracta del tipus de coses que, fetes des del Partit Popular (des de la televisió pública o la Fundación Agua y Progreso, per posar dos exemples) sembraven la indignació en les files de l’esquerra. És innecessari, perquè els votants ja han fet la comparativa. Ja ho saben. Si no, aquell vídeo no existiria. Però el seguit de tòpics que ocupen la resta del metratge tampoc no milloren el diagnòstic general, perquè es limiten a abundar en el relat anterior, en aquella arcàdia de festa, creativitat, laboriositat, honradesa i capacitat per a gaudir que ocupava hores i hores d’informatius. Les falles, el socarrat de la paella, les bandes. Etcètera. És això un nou relat? O un refregit buidant la casella megalòmana, que ja seria, tot siga dit, un gran avanç?
En tot cas: On és la innovació? On són els valencians que han triomfat a l’exterior en camps com la investigació, l’economia o les arts? On és la construcció d’una societat més moderna i dinàmica més enllà dels tòpics? On és el nou País Valencià que s’expressà a les urnes? Quin és, al capdavall, el nou relat? Què volem ser a banda del que tothom ja sap que som? S’aprofitarà el canvi per alguna cosa més? Per ser millors? On és l’excel·lència? Aconseguirem algun dia trencar el limitador i panxacontent cercle de la idiosincràsia purament valenciana?
Fotograma del vídeo promocional de la Generalitat
0 comentaris
Hola,
El vídeo m’ha agradat però estic totalment d’acord amb tu, hi ha una falta molt important de modernitat, els topics de sempre, als que afegiria una altra cosa, crec que no menor. En la meua opinió, no s’ha tingut massa sensibilitat cap al gènere, allò que es diu de veure el món amb unes “ulleres violeta”. Apareix, aprox., 16 vegades la imatge d’un home i, només 4 la d’una dona. Dues xiquetes i un xiquet, però és el xiquet la imatge de presentació del vídeo i qui tanca el vídeo mirant cap al futur, el futur “dels valencians” i, el de les valencianes?
Bon apunt el de la mirada de gènere. En tot cas, trobe més greu la falta de modernitat de visió: on són Quique Dacosta, Paula Bonet, Manuel Baixauli, Martí Domínguez, Paco Roca, Rafael Chirbes, Bernat Sòria….?