Rafael Chirbes, l’escriptor de Tavernes de la Valldigna, no necessita valedors. La seua obra monumental, apuntalada amb el pòstum i commovedor París-Austerlitz (Anagrama, 2016), es defensa sola. I es configura com una de les contribucions més importants de la literatura europea dels darrers temps. Però també és veritat que, una vegada mort, quan ja està totalment construït el seu edifici literari, qualsevol esforç per difondre la seua obra és d’agrair. Tot i que vinga dels àmbits més insospitats.
Chirbes mai no conreà la literatura de gènere. El valencià és un gènere en si mateix. Per la riquesa de la seua prosa, pel pessimisme i distanciament del gènere humà (que no de les persones) que destil·la. I mai va publicar un llibre que es poguera adscriure fàcilment a la novel·la negra. Si un cas, Crematorio entronca amb una branca de la novel·la negra més social, de denúncia d’un estat de coses delictiu. I com a derivada, els efectes de la crisi contingudes en la seua obra magna, En la orilla.
Incursions col·laterals en la negror. Curiosament, però, és des de l’àmbit de la novel·la negra i els seus festivals que se l’invoca i homenatja de manera molt explícita. Va passar en la passada edició de Barcelona Negra, a una taula rodona en la qual estiguérem presents i que tenia l’inconvenient metodològic d’incloure un epígraf sobre “els fonaments de la corrupció” en l’homenatge a l’escriptor. Així les coses, es parlà molt de Chirbes. Però més encara de corrupció. D’això en parlàrem en un article d’El Temps que enllacem ací mateix.
Amb un plantejament trobe que més literari i més centrat en l’obra de l’insigne escriptor, València Negra organitza demà divendres un debat a la Sala Russafa (20,00 hores) en el qual un servidor i el també periodista Mikel Labastida tractarem d’apropar Chirbes al públic, en el meu cas amb les limitacions de no ser un coneixedor exhaustiu (sí intensiu) de la seua obra. L’acte servirà per lliurar-li a títol pòstum el premi Francisco González Ledesma.
Foto: Jesús Císcar
Els comentaris estan tancats.