Reconec la meua manca de competència pel que fa al gènere històric centrat en Roma i el seu imperi. Tret d’alguna incursió via Robert Graves, el meu desconeixement de les claus del gènere és absoluta malgrat l’èxit els darrers anys d’autors com el valencià Santiago Posteguillo, que no he tingut el plaer de llegir. Tampoc no he visitat les (poques) novel•les en català que han tractat aquesta temàtica. Però el que és evident és que els peplums de Tadeus Calinca estan ambientats de manera primmirada, amb una profusió de detalls admirable. I, més important per a mi, les dues novel•les estan confeccionades amb un sentit de la narració i de l’escriptura amb una alta concentració literària.
Principes Mundi reprodueix els encerts de Monte Alma pel que fa a la barreja de personatges històric i ficticis, en molts casos anònims que donen color a la història. De nou, torna a posar sobre la taula una magnífica parella protagonista, en aquest cas Diocleciano i Maximiano, als quals dota de profunditat, riquesa, i molts matisos pel que fa a la seua relació.
I novament, desenvolupa una història amb interès, ben trenada, farcida de girs més o menys inesperats que ens van conduint cap al final. No falten tampoc personatges femenins interessants i, com s’ha dit, una ambientació esplèndida, atapeïda de detalls i que demostra un treball documental generós. Principes Mundi, a més d’això, presenta un pas endavant pel que fa a l’escriptura: hi ha més espais per al lirisme: “Cae la noche que todo lo apacigua, incluido el vuelo aislado de alguna ave que resiste a huir. Cae la noche en este espigón natural que parece partir en dos el río. Bajo el techo de madera roncan los soldados. En el exterior, como siempre, luchan los arbustos, las briznas de hierba, las semillas, por seguir viviendo”.
Hi ha també més domini de la tensió èpica, de les escenes de guerra, contades amb cruesa però sense caure en la triperia i l’impressionisme fàcil. M’ha semblat detectar una millor gestió de les frases concloents, lapidàries. Una prosa, en definitiva, més rica en recursos, més expressiva. Amb una voluntat d’estil tan difícil de trobar en la literatura de gènere. Aspectes que fan de Tadeus Calinca un autor a seguir. Amb permís de Posteguillo, el Romanorum fabulis Valencian principe.
De tot això i alguna cosa més donarem compte en la presentació a València de Principes Mundi, divendres dia 2 de març, a la llibreria Fan Set de València (Carrer Sant Ferran 12), a les 19,00 hores.
Els comentaris estan tancats.