També li vaig preguntar per la continuïtat del festival que havia dirigit fins ara, Música i Lletra (MIL), posat en quarantena per la nova regidora de Teatre, Maria Beltran, de Ciutadans, amb un pretext numèric: l’escassa assistència a algunes de les actuacions. Feliu es va mostrar prudent: hi ha pendents contactes entre l’Ajuntament i l’Institut Valencià de Cultura (IVC), l’organisme que subvenciona l’esdeveniment. El cantautor, amb tot, al·lega que Xàtiva, per trajectòria, mereix un certamen així, que amb el temps poguera ser un festival de referència al País Valencià. Una iniciativa que necessita temps per arrelar i brollar. «Esperem que tinga continuïtat. Siga on siga», em va dir per acabar.
La frase és enigmàtica, però els faig la traducció: tenint en consideració que en el certamen està involucrada l’administració autonòmica, en el cas que Xàtiva pegara la portada, potser ens trobaríem el MIL en una altra ciutat. I, tal vegada, en uns anys, ens trobem fora un festival de referència que havia nascut a Xàtiva.
No vull pressuposar res. En la seua etapa com a conductora d’un programa de ràdio, Maria Beltran entrevistava Feliu Ventura amb tota normalitat coincidint amb els seus llançaments discogràfics. I estic segur que en el Gran Teatre hi haurà cabuda per a propostes com la del xativí. Però el MIL també mereixeria continuïtat.
El festival és ambiciós, obert a propostes de tot arreu, no un reducte de la cançó en la nostra llengua. I el criteri artístic ha estat, fins ara, impecable. És cert que ha hagut concerts amb unes desenes d’assistents, però els estàndards de qualitat han estat impecables. Barems que també s’han de considerar. La planta és xicoteta però bonica, el que cal és regar-la. No replantar-la en un altre lloc.
Publicat a l’edició comarcal del diari Levante-EMV (29-09-2019)
Carles Pastor. Fotografia de Xepo W.S.
Els comentaris estan tancats.