Trair la memòria

En la mesura que et vas fent gran t’adones de la importància d’exercitar la memòria personal i col·lectiva, de renovar-la cada cert temps i compartir-la. Ho dic perquè hi ha personalitats rellevants que en l’imaginari esdevenen la denominació sense significat d’un carrer, una plaça o un edifici públic.

En el cas que ens ocupa, em costa que els responsables del centre de formació de persones adultes Francesc Bosch i Morata s’encarrega periòdicament de donar a conèixer aquesta figura rellevant de la nostra història. Fora de l’àmbit d’influència d’aquesta institució, tanmateix, no crec que la ciutadania sàpiga relacionar el nom amb la figura.

Sortosament, un magnífic documental signat per Rafa Alborch i Miquel Notari, Bosch i Morata. Sempre els quatre, estrenat fa poc a la Filmoteca, podria contribuir a difondre la figura d’aquest metge nascut a Xàtiva i figura destacada del valencianisme de la dècada del 1930. La pel·lícula glossa els seus anys d’activisme valencianista, com a signant de les Normes de Castelló del 1932 i l’actuació en diversos col·lectius i publicacions. A més, com a conseller de cultura durant la República, va contribuir a la normalització del valencià i va crear l’Institut d’Estudis Valencians i la Biblioteca del País Valencià, germen de l’actual Biblioteca Valenciana.

Tot i això, el que resulta més colpidor és el relat del seu exili i la separació familiar, una singladura difícil. Un film que, a més, ens ajuda a descobrir una altra figura d’una peça, la seua esposa, Pilar Trenzano, qui va continuar a la tornada de l’exili a Mèxic la tasca d’activisme de Bosch i Morata. La pel·lícula acaba al centre per a adults de Xàtiva, reflexionant sobre el difícil camí cap al reconeixement institucional del xativí. Ho deixaré així.

Feia goig compartir amb els lectors aquest tema, però a cada pas endavant fem dos enrere: ahir mateix m’assabente de la covard mutilació per part de l’Ajuntament del tribut a Patrocini Camús de la Plaça Sant Jaume. A la banda de dalt, en lloc de la bandera republicana, apareix ara un anunci oferint places en lloguer. Un insult a la memòria d’aquesta dona que ha de ser reparat. Una concessió imperdonable a aquells que volen que no recordem.

Publicat al diari Levante-EMV, (21-12-2019)

Dalt, fotomuntatge per al documental sobre Bosch i Morata. Ací baix, mutilació del vinil dedicat a patrocini Camús