Qui va ser director de la delegació comarcal de Levante-EMV, Ricard Gallego, em va convidar a escriure en algun moment de 2008. Era un moment complicat, de reinvenció professional. Li estaré sempre molt agraït perquè aquest fil m’ha mantingut connectat amb la meua ciutat i la meua comarca. Més tard, va agafar el relleu Agustí Garzó. Va ser un gran estímul per continuar escrivint: Agustí i un servidor havíem compartit moltes hores de vol en les successives reencarnacions de Noticia-7.
Va ser aleshores el meu amic, company i, quan vaig agafar les regnes del setmanari, el meu suport més sòlid. Un periodista d’escriptura prístina i precisa, molta gràcia per a titular i la memòria d’un súper-processador. Un dels crits de guerra de la redacció era “Tino, tu te’n recordes d’en quin any…?”. O de quan, o de qui. Ho tenia tot (ho té encara) en el seu cap prodigiós.
En aquesta nova relació professional, a les seues ordres, comentàvem els temes possibles i els enfocaments. Sempre m’orientava amb encert. I mai em tractava de dissuadir quan no estava d’acord amb el que jo li plantejava. Potser els sorprendrà que parle en passat: des de la passada setmana, aquesta xerrada ja no serà possible perquè Agustí és una de les noves víctimes d’una autèntica massacre de periodistes que dura anys. Especialment virulenta els darrers temps. Ja no el podran llegir en les pàgines del diari.
Com amic i company, en l’àmbit personal, és una situació amarga. Però en el terreny col·lectiu també forma part de l’estratègia errònia de les empreses que estan dilapidant un capital humà i professional impagable, que creuen que poden surfejar la crisi reduint planters. Quan la solució està en fer més i millor periodisme. La qual cosa, difícilment es pot fer prescindint dels bons professionals, dels que tenen més experiència. Precaritzant les redaccions.
Sols em consola saber que algú tan clarivident com ell trobarà el seu nou cau més prompte que tard. Mil gràcies per tot, Tino.
Fotografia de les mobilitzacions convocades per la Unió de Periodistes contra els ERES en el sector
Els comentaris estan tancats.