La idea de la mort es fa encara més present. Hem tractat d’esborrar el seu rastre, en un exercici suïcida de negació, pensant que els malalts sempre serien els altres. La realitat és tossuda. El drama, persistent.
Ens agafem a qualsevol baixada de les xifres com qui mossega un ferro roent, però el desànim s’apodera de tots nosaltres perquè entre els missatges prenyats de pensament màgic, d’uns polítics desbordats, hi havia també el de l’arribada de les vacunes. La lògica mercantilista s’hi imposa: s’està vacunant primer qui més ha pagat.
I Europa és una entelèquia vella i decadent que ha de fer cua perquè ha perdut el passe VIP de la història. Almenys ens queda el consol dels sanitaris que ja van sent vacunats, un mínim alleujament per a un col·lectiu empentat a un tanc d’aigua ple de taurons a causa del nostre egoisme. Que en comptes d’aplaudiments troben insults i vidres trencats. Les crisis mai no ens fan millors.
Hi ha la gent angoixada, per un present incert i per un futur pintat de gris fosc quasi negre. I hi ha la gent irada, que vomita pel carrer i les xarxes la seua frustració per no poder treballar o moure’s lliurement, que ha esborrat l’autèntic drama i que necessita urgentment responsables als quals escopir. Dinàmiques demencials de les quals se n’aprofiten els insultadors professionals i una extrema dreta que sense l’odi, la distorsió dels fets i la tensió no és res. Que aprofita les escletxes per introduir el seu discurs nauseabund. Que va calant perquè el dilema entre l’economia i les xifres de morts és irresoluble. I perquè un grapat de polítics i càrrecs corruptes ho posen fàcil aprofitant el seu lloc de privilegi per ser vacunats els primers. Una corrupció més nociva que posar la mà en la caixa.
Angoixa el present. I ho fa encara més el paisatge que trobarem després de la batalla.
Fotografia: Levante-EMV
Publicat al diari Levante-EMV, 30-01-2021)
Els comentaris estan tancats.