Josep Daniel és un senyor afable, de tracte cordialíssim i planta d’actor de cinema, que a diferència dels molts personatges del món acadèmic que passen la vida fent-se colps de goril·la al pit, d’autoreivindicació constant, porta dècades treballant amb discreció i eficàcia, posant granets investigadors en el que ja és una muntanya imponent. El conec de saludar-lo en algunes ocasions, de seguir el seu treball, i d’escriure’n, de tant en tant. Segurament, no tot el que mereixia l’obra de Climent, però ell no ha estat mai una persona d’atabalar els demés. El conec així mateix per tenir un amic comú, també de la Granja, Vicent Ferran Garcia Perales, un altre filòleg de raça, d’aquells que han posat el seu talent a l’abast de tots nosaltres per amor a la llengua i la terra que xafem.
Professor i estudiós, la gran aportació de Climent és haver posat en valor la trajectòria de les persones que han aconseguit prestigiar el valencià, fer-la una llengua de cultura apta per a tots els usos. Com explicava el mateix Garcia Perales en un perfil per a la revista Allioli, no sols ha reivindicat i estudiat els grans tòtems de la nostra filologia com Manuel Sanchis Guarner, Carles Salvador o Enric Valor, també aquells que han gaudit de menys reconeixement com Nicolau Primitiu, Josep Giner o Lluís Fullana.
Amb la valuosa conclusió que malgrat els intents per reduir el valencià a un additament folklòric, sempre ha hagut personatges que han plantat cara a un entorn i unes condicions hostils, que en realitat encara continuen: no puc estar-me de dir que Climent seria una d’aquelles persones a les quals alguns continuarien negant el pa i la sal i condemnant a l’ostracisme, si jutgem per les campanyes casposes encara obertes per alguns partits. Dit està. Però hui és un dia de celebració. Enhorabona. I gràcies per tota la faena feta.
(Publicat al diari Levante-EMV, 08-09-2022)
Els comentaris estan tancats.