El cap de setmana passat, el món de cultura es vestia de dol pel traspàs de Ramon Guillem (Catarroja, l’Horta Nord, 1959), poeta de llarga, premiada i valorada trajectòria, un dels més destacats de la ‘generació dels 80’. Guillem, qui també va conrear amb fortuna gèneres com l’assaig, deixa així mateix una petjada profunda pel seu activisme cultural al capdavant d’associacions d’escriptors i bibliotecaris, però també com a editor i promotor de premis i activitats. Un referent que marxa abans d’hora.
“La imperiosa necessitat d’escriure. Com l’aire que respires. Com els braços de la dona que estimes. Escriure”. Aquest fragment breu, recuperat d’una llibreta per al deliciós dietari Com l’angèlica (2007, El Gall Editor), resumia la pulsió que el va acompanyar al llarg de tota la seua vida, traduïda en un bon grapat d’obres literàries, especialment reculls poètics. Una escriptura, en qualsevol gènere, formalment precisa i punyent, fruit d’una robusta formació intel·lectual, deutora en percentatges variables de la tradició solidificada per Ausiàs March i la modernitat de poetes com J.V. Foix, Gabriel Ferrater o el seu amic inseparable i mestre Jaume Pérez Montaner.
(Podeu llegir la resta de l’article en El Temps de les Arts).
Els comentaris estan tancats.