La del fang és una metàfora llaminera, entenedora. Recurrent. S’adiu a uns temps enfangats, obtusos, viscosos. Fa dies, tanmateix, el fang va abandonar el camp de joc metafòric per esdevenir una realitat palpable, física i letal. El dia 30 d’octubre, l’Horta Sud del País Valencià, i en menor mesura unes altres comarques, van despertar-se amb l’aigua i la mort al coll. Amb una densa capa de fang, insuportablement tangible, que superava els genolls. Un espectacle dantesc, un cementeri gegant d’automòbils.
Danys materials immensos i pèrdues humanes terribles, encara provisionals. Circ polític i detritus digital. Cultura en parèntesi. Així és com funciona. Però encara posats de fang fins les celles, cal pensar que hi haurà un demà. I un present urgent que ens escridassa.
(Podeu llegir la resta de l’article en El Temps de les Arts)
Els comentaris estan tancats.