Apunts per a una pandèmia

Ha plogut molt des que a finals del mes de febrer es publicara en aquesta pàgina web una entrada que parlava de “Coronahistèria”. Una lectura benintencionada però errònia fruit de la manca d’informació. D’aleshores ençà, la Covid-19 ha canviat les nostres vides i ens ha submergit en un estat de coses sense paral·lelisme. En aquesta entrada teniu el resum del seguiment de la pandèmia i totes les seues implicacions, reflexions vigents en alguns casos, en altres no tant.

15 de març. Toca disculpar-se per miminitzar el que se’ns venia a sobre però, a continuació, alertar de què la ceguesa no podia continuar. Ho expliquem en l’article “El triomf dels apocalíptics, el descrèdit dels irresponsables”.

22 de març. “El mon de demà” parla de l’angoixa personal davant la realitat de la malaltia. I de la sensació que la Covid-19 no servirà per operar els canvis socials i econòmics necessaris. Més aviat, tot el contrari.

29 de març. En aquest punt, comença a prendre cos la idea que el sosteniment de l’economia capitalista, en la seua pitjor versió, serà prioritària sobre la salut de les persones. La reflexió es deia “Salvem el capitalisme ferotge o història d’un confinament mental”. Ja sabreu disculpar l’extensió del titular.

5 d’abril. La gestió de la pandèmia del govern espanyol i governs autonòmics és manifestament millorable i requereix una posició d’exigència. Però aquest difícil equilibri es trenca en benefici de la mesquinesa i les actituds miserables, des de la política i fora d’ella. “Ser exigents és una obligació, ser miserables és una tria”, es titulava l’article.

12 d’abril. Qüestionament del concepte de normalitat o de tornada a la normalitat. El títol també és suficientment explicatiu: “No hi haurà normalitat a la qual tornar: una veritat incòmoda”.

26 d’abril. Reblant la idea anterior, expliquem com s’està imposant una mena de pensament màgic al voltant de la normalitat i de l’economia, la falta d’assumpció de les limitacions de la pandèmia. L’article és “L’era del pensament màgic”.

3 de maig. Un article sobre el fracàs i la inconveniència de la política centralitzada. “Pedro Sánchez, engolit per les arenes movedisses”. Les setmanes posteriors no han fet si no reforçar aquesta idea.

10 de maig. La desescalada, les presses, la pressió empresarial… El perill de traure el focus de la malaltia, banalitzant-la. “La banalització de la pandèmia”.

17 de maig. L’últim és tal vegada l’article més dur i més pessimista, com l’actitud i el pensament cínic guanyen terreny. Cinisme que la massa converteix en estupidesa. “La conjura dels cínics”.

 

Foto: Europa Press

Tots els articles publicats en la web el setmanari El Temps. La columna de Levante-EMV ha estat cancel·lada a causa de les retallades laborals i de col·laboradors