La història és aquesta: durant el franquisme, Francisco Javier Planas de Tovar (1883-1961), militar retirat i governador civil de València, acostumava a passar algunes temporades a la capital de la Costera, per descansar. En una d’aquelles, prenent un refresc en la terrassa del Casino, va escoltar unes notes de música provinents de l’interior que acompanyaven la tonadeta de moda, “arriba con el tirolí, abajo con el tirolí”.
“La nostra màxima autoritat -s’entén ací màxima autoritat en tots els ordres, inclòs el sexual- interpretà allò com una provocació. Ignorem si pels moviments de l”animadora’ (les ‘vedettes’ s’anomenaven llavors, molt a to amb una època d’entusiasmes forçats, ‘animadoras’), o per considerar la lletra al·lusiva, aneu a saber, el cas és que entrà en tromba, manà parar la música, detenir el conjunt i rapar al zero la descarada. El fet és rigorosament cert”, es conta en el llibre.
L’anècdota és reveladora d’una època, però no tant com el desconeixement d’un servidor del personatge, que associava al grup de cases que porta el seu nom, les que hi ha darrere de la caserna de la Guàrdia Civil. I que bateja també una comissió fallera. Però no tenia ni idea de qui era el personatge. Parar un ball i rapar una vedette ja ens diu coses d’aquest senyor, però posats a tirar del fil, Francisco Planas de Tovar va ser un governador civil que va exercir a casa nostra, entre 1939 i 1943, una repressió acarnissada i sistemàtica durant els anys més durs del franquisme.
Si fem aquestes ratlles és perquè, mai més, el nom ens sone únicament a barri i comissió fallera. Que sapiguem qui hi darrere d’una denominació que no era ni és asèptica i innocent. Que remet a uns anys de persecució sanguinària. Només això.
En la fotografia, Francisco Planas de tovar
Publicat al diari Levante-EMV, 05-12-2020)
Els comentaris estan tancats.