‘Aura en Manhattan’, de Guillermo Colomer: tribut novaiorqués elegant i llegidor

Guillermo Colomer (Alzira, 1966), notari i escriptor, torna a la narrativa en valencià després de l’apreciable impacte d’una primera novel·la en la nostra llengua, L’últim dels valencians (Drassana, 2019), la segona obra premiada per uns, aleshores, incipients premis Lletraferit, que han aconseguit en poc temps articular un catàleg apreciable que, més enllà d’uns altres encerts, conté la molt reeixida Noruega, l’extraordinària obra de Rafa Lahuerta.

Colomer, un nom fins fa poc desconegut en l’àmbit literari valencià, és una de les referències que enriqueixen sense dubte la col·lecció narrativa de Drassana. De la torrencial L’últim dels valencians, podríem discutir si era del tot redó l’intent de recuperar i modernitzar un cert naturalisme de la narrativa valenciana del segle XX, amb possibles referents, com es va escriure en el seu moment, com ara Martí Domínguez –avi–,  Enric Valor o Blasco Ibáñez.

(Llegiu la resta de l’article en La Veu dels Llibres)