Quasi sempre en la vida les coses són exactament el que sembla. Maria Beltran, la regidora de Falles i Gran Teatre de l’Ajuntament de Xàtiva, el partit amb el qual va obtenir la seua acta. Beltran havia estat nomenada coordinadora comarcal de la formació. Semblava un senyal de persistència enmig de la deflagració de la marca creada per Albert Rivera. I no: la xativina abandona (també) el vaixell.

Seguir llegint

La vitalitat d’una societat es mesura en bona part per la capacitat de generació del teixit civil i associatiu, de fiscalització dels governants i de dissenyar i presentar propostes i alternatives. La desmobilització i l’apatia, la manca de motivació per participar en les decisions públiques, deixa camp obert, en el millor de les casos, a la gestió en pilot automàtic. En el pitjor, als abusos i arbitrarietats.

Seguir llegint

En l’adéu de les persones que ens deixen per sempre, tenim a embellir el record, a submergir-nos en un exercici de correcció per bandejar les parts inhòspites de l’existència i enaltir el millor del llegat de cadascú. És normal, és el que es fa per reconfortar els éssers estimats de la persona traspassada. Amb Toni García Cucarella, que ens va deixar un nefast 12 d’agost, això no era necessari: si havia tingut alguna zona de foscor en la vida -tots en tenim- era tan xicoteta i insignificant que es tornava invisible davant la potència enlluernadora de les moltes llums que havia projectat.

Seguir llegint

Aquest primer de setembre trobareu a les llibreries Ja estem morts, amor, el meu retorn literari de la mà d’Angle Editorial. Què empenta a algú a escriure sobre temes difícils, fins i tot quasi tabú, com la mort dels fills?

Seguir llegint