Bous ‘non stop’

Els set morts, els 300 ferits, o les moltes infraccions al reglament d’esdeveniments taurins, han obert un debat respecte d’una tradició molt, però que molt arrelada, ens agrade o no, al País Valencià. El debat social existia, atiat per les associacions animalistes. Però en el terreny polític ha estat la nova vicepresidenta del consell, Aitana Mas, l’encarregada d’obrir la caixa dels trons. S’ha de començar a parlar de l’abolició, sostenia. Ara els contaré com acabarà la història.

Fa uns anys vaig recórrer un grapat de pobles, de les Terres de l’Ebre a l’Horta Sud, per fer un reportatge sobre la qüestió. No vaig veure massa escenes grotesques (ja sabeu, el típic panxut bufat voltejat), però em va horroritzar l’operatiu salvatge que comporta l’embolat d’un bou. Encara puc recordar els esgarrifosos brams dels animals. El record amable d’infantesa del bou embolat amb carretó que feien al poble de mon pare per als xiquets es va polvoritzar.

Però també vaig descobrir com darrere de moltes comissions de festes hi havia regidors i militants d’organitzacions progres. Per convicció o per acompanyar “la gent del poble”, “les nostres tradicions”. Això explica els atacs de pànic en alguns sectors del Botànic, l’apel·lació a no prohibir, a la “responsabilitat de la gent”, el recordatori de la “dura normativa” que les comissions apliquen sense convicció i els participants es passen pel forro dels collons. Perquè la seguretat és una entelèquia: tot just la sensació de perill, la necessitat de demostrar valor, és ingredient bàsic de la festa. Fora del perill hi ha el tedi. La festa necessita milhomes i irresponsables. Se’n nodreix de l’adrenalina de corredor i espectador. Un narcòtic com hi ha tants.

I hi ha massa interessos en joc: encerta el periodista Víctor Romero quan diu que les agrupacions de penyes són la nostra Associació Nacional del Rifle, un lobby amb gran capacitat de pressió. Capaç de treure o donar vots. És possible que molts. PP i Vox ja els estan contant. Quin abast podria tenir això? Qui ho sap.

L’arbre ja està sacsejat. Calia, segurament. Perquè aquestes festes ens empobreixen com a societat, són residus d’un passat atàvic. Tan cert com que, l’estiu proper, i l’altre, ciutats o pobles tornaran a omplir-se d’uns esdeveniments que han crescut exponencialment durant l’etapa botànica. Fins arribar a xifres rècord. És el que hi ha.

Fotografia: Daniel Tortajada / Levante-EMV

(Publicat al diari Levante-EMV, 10-09-2022)

Post Scriptum. Per un error de coordinació, la columna es va publicar una setmana després del que estava previst. Per al cas, és el mateix. O millor: el debat a punt d’obrir-se està tancat amb clau. Malgrat que continuen produint-se incidents. Fins la temporada vinent.