CANÇONS DESAFINADES (VOL 4)

Ja estem arribant al final d’aquesta sèrie que arreplega les citacions musicals de Vides desafinades a mode de guia de lectura. O simplement d’introducció a una sèrie de referències musicals, o de recordatori, per a aquells que les conegueu. Nota: si no us deixa reproduir a la primera, torneu a carregar la pàgina.

1. Walk away. Tom Waits. En algun moment un personatge es fa la reflexió sobre les vides en el fil anònimes i quotidianes, no necessàriament les dels personatges amb “vides viscudes” de la literatura de la generació beat o la de les cançons de Tom Waits. Amb vosaltres, un mestre retractant ànimes perdudes.

2. Walk on the wild side. Lou Reed. Aquest cançó està citada com a frase, no com a tema musical. I no tan sols es feia referència al seu autor, Lou Reed. Tampoc no calia. Fa uns dies, la revista Enderrock reproduïa aquest fragment de la novel·la que associa Waits, el costat salvatge i la generació beat en un reportatge.

3. Company in my back. Wilco. Les referències a la banda de Chicago, potser una de les formacions musicals més importants de finals de la dècada passada, són constants a la novel·la. Curiosament, se citen discos, però cap cançó. Aquesta no és de les preferides dels seguidors de Wilco. Però a mi em sembla majestuosa.

4. Cemetry gates. The Smiths. Una de les bandes imaginàries de la novel·la porta com a nom aquesta cançó de The Smiths. Un homenatge imprescindible, per a mi, al meu grup de capçalera durant els anys 80. I més enllà.

5. Birth, School, Work, death. The Goodfathers. Fa no massa temps, aquesta banda emblemàtica va actuar a València. Bon pretext per recuperar aquesta cançó. “I’ve been abused and I’ve been confused / And I’ve kissed Margaret Thatcher’s shoes (…) And I don’t need your sympathy / There’s nothing in this world for me”. Tan actual que resulta inquietant.

6. Everything reminds me of here. Eliott Smith. En algun moment de la novel·la, Vicky li regala una interpretació d’aquesta cançó a la seua amiga Marta, perquè se suposa que és una de les seues prefrides. Imaginar-se com sonaria amb la veu i la guitarra de Vicky ja és feina del lector.

7. All tomorrow’s parties. The Velvet Underground (& Nico). Un altre homenatge, en forma de samarreta que hi apareix a la novel·la. Més Lou Reed però de la seua etapa iniciàtica i amb la indefinible veu de Nico. Hui també hem abastat diverses dècades.

8. The light before we land. The Delgados. Al llibre hi ha una altra referència a un concert, en aquest cas dels escocesos The Delgados, que es posaren aquell nom en homenatge al ciclista Pedro Delgado. També direm que abans de dissoldre’s, visitaven València amb molta assiduïtat. Anècdotes a banda, un grup excels. En disc i en directe.