En uns dies, el proper 19 de novembre, trobareu a les llibreries una nova edició de Vides desafinades, aquesta vegada de la mà d’Andana Editorial amb un nou disseny i una nova i esplèndida coberta de Víctor Visa, un jove dissenyador. Es tracta, per tant, d’una nova vida per unes vides desafinades amb molta història. La novel·la que va fer-me sentir escriptor per primera vegada.

Seguir llegint

El mes de novembre de l’any 2005 veia la llum la primera edició de Si no ho dic, rebente, la novel·la de debut d’un servidor. D’això fa, per tant, quinze anys. Un aniversari que m’agradaria celebrar amb vosaltres recuperant històries i anècdotes d’aquell any irrellevant per a la literatura però feliç per a mi.

Seguir llegint

Hi ha persones que, al llarg de la vida, t’ajuden a saber qui eres. En el meu cas, Antonio Montejano, a qui acomiadàvem per sempre diumenge passat, era un d’aquests éssers. Era un home amb sensibilitat artística i humana, una persona culta, d’una educació i un tracte exquisits. El seu darrer regal va ser fer-nos escoltar un fragment del Rèquiem de Mozart en la senzilla cerimònia de comiat, abans que el seu cos tornara a ser cendres. Cap sermó o parlament podria igualar l’emoció del silenci creuat amb el seu record amb aquesta majestuosa música de fons.

Seguir llegint

Hay cosas, querido Luís, que no las ves porque no las quieres ver. Hasta que te saltan a la cara y te comen los ojos. Nos habíamos hecho el último cortado, en l’Albereda, como casi siempre antes de que los encuentros se hicieran más espaciados. No por gusto, porque hablar contigo era siempre era enriquecedor. Las obligaciones, la crianza, el trabajo fuera… Un poco desidia mía, si quieres. Nos habíamos distanciado, pero sabía de estado de salud delicado, por decirlo así. Y tenía que verte. Estabas cansado pero animado, con tu proverbial locuacidad casi intacta, tan solo limitada por la fatiga. Un reencuentro tranquilizador. No sabía que sería el último.

Seguir llegint