Un dels avantatges d’haver inclós trets autobiogràfics en la novel•la que vaig dedicar al meu oncle Antonio Aliaga és no haver d’explicar més els meus orígens. Que Madrid figure en el meu DNI no deixa de ser un accident geogràfic provocat per la mobilitat laboral de mon pare, maquinista de RENFE.

Seguir llegint

Quan l’enyorat Zygmunt Bauman va formular la descripció de les societats postmodernes en termes de “societat líquida”, per definir un temps d’incertesa sense fonaments sòlids i estables als quals aferrar-se, potser no pensava en termes religiosos. Però la manera actual de viure la religió té molt a veure amb aquella liquiditat. Aquest catolicisme tan eteri (tan transversal, diria algú), una religió d’actes socials tan aliena al sentit primigeni.

Seguir llegint

Bon dia! El senyor Xavier Aliaga?
– Jo mateix.
– Li telefone d’Assegurances la Tranquil·la. Té vostè pla de pensions?
– Mire, no el tinc, però no m’interessa.

Seguir llegint

Hi ha un llibre d’Anna Gimeno, El desig de ser mare, publicat el 2011, que em va ser molt útil –a més persones també– per entendre les noves implicacions de la maternitat i la paternitat tardanes. No sols el dur procés pel qual han de passar d’aquelles parelles que tenen dificultats per procrear, sinó també el que suposa retardar el rellotge per obligació o de manera volguda.

Seguir llegint