Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Vides desafinades – Nova edició revisada
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
inici
Qui sóc
Contacte
Els meus llibres
    Vides desafinades – Nova edició revisada
    Les quatre vides de l'oncle Antoine
    Fuster per a ociosos
    Dos metres quadrats de sang jove
    El meu nom no és Irina
    Vides desafinades
    Els neons de Sodoma
    Si no ho dic, rebente
Blog
    Autodefinits
    Literatura
    Música
    Política
    Societat
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Vides desafinades – Nova edició revisada
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
Autodefinits

CASTELLDEFELS 80

La ment humana té una capacitat sorprenent per emmagatzemar les experiències més crues de la infantesa en algun racó obscur, ocult i mal ventilat. Això no significa que els records s’hagen volatilitzat. Romanen allí. I regolfen en algun moment, molts anys després, per alguna mala experiència. O de forma espontània. No sé. Potser tornen perquè, en la mesura que ens fem majors, la presència de la mort s’hi fa més i més present, presència latent, espesa, apegalosa com les babes d’un gos.

Seguir llegint

7 de març de 2011perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Autodefinits

CINEMA A L’AIRE LLIURE

Per a la meua generació, la infantesa remet a una època de certa bonança sense els excessos de dècades posteriors. Generació cruïlla, amb algunes referències compartides amb la infantesa dels pares. Alguns d’aquells records, de fet, remeten a llocs, situacions o costums quasi extingits. Nosaltres encara els gaudirem. Com ara les projeccions de cinema amb el cel nocturn i els estels com a sostre. Jo anava al Cinema Vernissa, adjacent als Santos Juanes, ocupat ara per L’Olivera. Peplums i pel·lícules de temàtica bíblica: la grandiloqüent Los diez mandamientos, de Cecil B. DeMille, La Biblia, de John Houston. Coses així. Adoctrinament religiós via Hollywood, pipes i brisa muntanyenca. Molava. No sabria dir quan va acabar això.

Seguir llegint

20 de juliol de 2010perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Autodefinits, Literatura

ESCRIURE, LLUITAR, PUBLICAR, VIURE

L‘escriptor i blocaire Toni Cucarella publicava fa uns dies una lúcida i agra reflexió, “La indústria del llibre i els ingenus escriptors” sobre la situació del gremi en llengua catalana, condemnats a l’amateurisme pels condicionaments de la indústria editorial i la pròpia desarticulació de l’espai cultural de referència. En les reflexions de Cucarella pesa la seua pròpia experiència personal, per no haver pogut viure de la literatura malgrat haver publicat un grapat de llibres esplèndids (El poeta, La lluna vista des de la terra, Bogart&Bogart o L’última paraula, entre d’altres) i una obra mestra absoluta (Quina lenta agonia la dels ametlers perduts), un cas que podríem estendre a uns altres escriptors també amb una obra sòlida.

Seguir llegint

29 de desembre de 2009perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Pàgina %PÀGINA_ACTUAL% of %TOTAL_PÀGINES%« Primer...«78910

ENTRADES DESTACADES

  • La segona vida de ‘Vides desafinades’

  • ‘Si no ho dic, rebente’: 15 anys d’un debut literari

  • Apunts per a una pandèmia

  • Gonzalo Viñes i el neandertal: una història sobre la Cova Negra

  • ESCRIURE MENYS, ESCRIURE MILLOR. EDITAR MENYS, EDITAR MILLOR

articles publicats

Diari El Pais
Diari cultural NUVOL
Diari La Veu PV
El Temps | Articles
El Temps | Opinions

FACEBOOK

Xavier Aliaga

2 days ago

Xavier Aliaga

'Joan Fuster i Vicenç Riera Llorca: una connexió transcendental', reportatge sobre una correspondència molt més que interessant que publica ara Editorial 3i4 ... See MoreSee Less

Joan Fuster i Vicenç Riera Llorca: una connexió transcendental

www.eltemps.cat

A les primeres de la dècada del 1950, un jove i prometedor intel·lectual valencià, Joan Fuster, entra en contacte amb un dels màxims representants de l’exili cultural català, Vicenç Riera Llor...

Últims tweets

  • RT @VictorMaceda: On està Ana, la d'Albacete? Una xicoteta història de fa tres dècades de rigor i respecte lingüístic que conserva la seua…3fa unes hores
  • RT @ElTemps_cat: “Ana podia haver marxat a Madrid a estudiar, com havien fet tots els meus cosins de la Roda. Però havia optat per València…3fa unes hores
  • RT @RicardChulia: Que visquen totes les Anesdalbacete del món! https://t.co/p4peIzmukl5fa unes hores

Subscriu-te al meu Newsletter

Cercador

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

Jaume Cabré

© 2016 copyright Xavier Aliaga // Tots els drets reservats // Política de cookies // Privacitat // Avís legal
Creat per Xatcom.net
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d'interès . En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies.
Podeu obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, en aquest enllaç.
Accepte
Política de privacitat i cookies
Necessary
Always Enabled